Diada made in Bague(- Goldfrapp-Gibbons-Phosporescent-Ternheim)

Canvio quatre barres per quatre emocions  on la bellesa és fràgil i delicada però tan brutal que no hi ha cap pàtria que pugui delimitar  la seva  frontera.

Annabel ( Goldfrapp):

Quan somies , només  somies  sobre la teva Annabel.

Tots els secrets que estan amagats dins la teva  Annabel

Just a  sota d´un cel maragda  , canta, Annabel.

Res del que ells van fer podrà parar-te , Annabel

Aquesta terra  feta de línees i que tu tens enredades  en porcellana

Sota les  estrelles  tu començaràs

Quan somies , només  somies  sobre la teva Annabel.

La son se´n recorda de  tu i et porta cap allà, Oh Annabel

Paraules dolces, hiverns sense  fi, Annabel

Per quina  raó no et  podien  haver deixat ser  tots dos, Annabel.

Aquesta terra  feta només de línees , després de tots  aquests anys, encara  menteix.

Tu ets  la veritat que ells  es van negar a  veure.

Corre com  el  mar, enredat   en  porcellana

Sota les  estrelles  tu començaràs

Ohh, Sota d´allò només hi havia un noi-

Mysteries ( Beth Gibbons)

Déu sap com estimo la  vida

quan  el  vent en el bot de l´aigua  t´enuncia un nou dia.

No puc demanar  res  mes

Quan la campana del temps fa volar el meu cor

I he  anotat a la llista que  he tingut un bon dia

Bé penso. Ningú  va fer aquesta  guerra per mi

I els moments   que estic  disfrutant

Un lloc  ple  d´amor i misteri

Allà m´hi trobareu sempre.

Oh, aquests misteris de l´amor,

On no hi haurà mai més  cap  guerra

Allà m´hi trobareu sempre

Quan la campana del temps fa volar el meu cor

I he  anotat a la llista que  he tingut un bon dia

Bé penso. Ningú  va fer aquesta  guerra per mi

I els moments   que estic  disfrutant

Un lloc  ple  d´amor i misteri

Allà m´hi trobareu sempre.

Oh, aquests misteris de l´amor,

On no hi haurà mai més  cap  guerra

Allà m´hi trobareu sempre

Cançó per la Zula( Phosphorescent)

( potser la meva  cançó preferida d´aquestes summer tales)

Alguns  diuen que l´amor és una cosa que  crema

i que construeix un anell de  foc.

Oh, però jo conec  l´amor com una  cosa que desapareix

tan voluble com una ploma en una corrent d´aire.

Mira   vida meva, jo vaig veure l´amor

Tu vas  veure que  venia cap a mi .

Va posar la seva  cara  just  davant la meva

Perque la pogués  veure bé.

Yeah. I aleshores  vaig  veure com l´amor em desfigurava

En alguna cosa    que ni jo mateix reconeixia.

Mira aquesta  gàbia( va cridar)

I jo  vaig dir: entra-hi.

Jo no em  tornaré a sincerar mai  més  d´aquesta manera,

No arrastraré la  meva  cara pel terra

Ni tampoc  les meves  dents per la  sorra

No em quedaré  aquí tirada per sempre més.

No em  veuràs caure.

Tampoc  veuràs com  lluito per  quedar-me dreta

Per ser premiada  amb  una carícia de les seves mans rugoses.

Tu veus  com la gàbia et va cridar.

I jo vaig  dir: entra-hi

Jo no em  tornaré a sincerar mai  més  d´aquesta manera,

Tu veus com  la  lluna  està  exultant  en aquesta nit.

Jo  veig les ombres amb les que  enfosquim aquesta llum freda i neta

Podria tenir  por  però  tiro endavant i el meu cor és pur

I   fem carreres en aquestes valls desertes tota la  nit

Així que  vida  meva,

En aquests moments sóc una cosa que està trencada

No em quedaré a la foscor esperant que es  faci de dia.

Ara el meu  cor està fet d´or.

Els meus peus estan preparats

Jo mateixa  faig carreres   per aquestes valls desertes tota la  nit.

Alguns  diuen que l´amor és una cosa que  crema

i que construeix un anell de  foc.

Tot el que sé de l´amor és que és una cosa que t´empresona,

Com un assassí que et ve  a  cridar d´algun somni horrible

I tots vosaltres  , gent que  vindreu a mirar

I que  us  quedareu darrera del vidre observant-me.

No sabeu que el meu cor és salvatge

I que els meus ossos  són d´acer

I que us mataria amb  les  meves pròpies mans si fos lliure

Shoreline( Anna Ternheim)

Des de que tenia vuit o nou  anys

em quedava dret  al bot de l´aigua

sempre esperant alguna cosa que de veritat perdurés

Afluixes en la  teva ambició

Ja no saps quin és el teu cami

Estàs confós i acabes desapareixent

Oh aquesta  ciutat

Et mata quan encara ets jove

Oh aquesta  ciutat

Et mata quan encara ets jove

Ja no sóc  el noi que acostumava a ser

Aquesta  ciutat m´ha robat la meva joventut

Totes les mirades es  tornen buides

Del treball que  fa  el dolor.

Estic dempeus a l´asfalt,

Al costat de l´edifici d´oficines.

Tots ells tenen  moltes coses a  fer

I mai  tenen  temps per tu.

Només  som ombres.

Només  som  ombres

Ombres en el carrer

Et mors quan encara ets massa  jove

Et mors quan encara ets massa  jove