sábado, 7 de septiembre de 2013

TRIPLE SALT DE GENIS-COHEN/DYLAN/WAITS

Tornem als clàssics i deixem-los parlar per ells  mateixos...

Cohen en la seva cançó més humanista

Dylan en un dels seus poemes més bells

Waits ( amb permis del pròxim Tom Frost) en  una història molt trista amb un xiulet absolutament sublim




Qui ( morirà) pel foc?
( Who By Fire- Leonard Cohen)


Qui ( morirà ) pel foc?.
Qui ho farà per l´aigua?
Qui ho farà a la llum del sol?
Qui   al capvespre?
Qui ho farà després d´un penós  calvari?
Qui després d´un judici comú?
Qui morirà en aquest fantàstic més de maig?
Qui ho farà després d´una lenta decadència?

De part de  qui he de  dir que truquen?

Qui ( morirà) per haver comès el seu únic  error?
Qui ho farà per culpa dels barbitúrics?
Qui  ho farà per tots aquests  reialmes de l´amor?
Qui ho farà per alguna cosa contundent?
Qui per culpa d´una avalanxa?
Qui per  culpa de la pols?
Qui ho farà per culpa de la seva  enveja?
Qui ho farà per  gana?

De part de  qui he de  dir que truquen?

Qui ( morirà) per haver pres una valenta decisió?
Qui ho  farà  per accident?
Qui ho farà en solitut?
Qui ho farà  davant d´aquest mirall?
Qui ho farà per ordres de la seva dona?
Qui ho farà per la seva pòpia voluntat?
Qui ho farà per unes cadenes mortals?
Qui ho farà per conseguir el poder?

De part de  qui he de  dir que truquen?




Mai em faràs dir adéu
(Never say goodbye-Bob Dylan )

Veig el crepuscle en aquest llac congelat.
El vent del nord  està a punt de trencar-se
en petjades sobre la neu.
Silenci per tot arreu.

Ets bella molt més enllà del que poden dir les paraules.
Ets bella per mi.
Pots  fer-me  plorar però mai em faràs dir  adéu.

Perque els meus somnis estan fets de ferro i  acer
d´on penja un gran ram de  roses
que va del cel fins a la mateixa  terra.

Em deixo atrapar pel trencar de les ones
quan estic dempeus  a la sorra
esperant que  tu arribis
i agafar-te ben fort de la mà .

Oh nena, Oh nena  trista.
També  canviaràs el teu cognom.
Has canviat de color el  teu cabell.
M´encanta  veure´l així de solt




Herba verda.
( Green Grass- Tom Waits)

Recolza  el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba  verda
I recorda quan m´estimaves.

Apropa´t. No em siguis tímida.
Queda´t dempeus  sota aquest  cel plujós.
La lluna  està sobre aquell turó.
Pensa en mi  com un tren que ha de partir,
Aparta les  espines i els matolls
Xiula el “ Didn´t he  ramble?”
Ara alguna bombolla de les que  veus
està feta de mi  i flota per tu.

Queda´t en aquesta  ombra  que  et  faig,
Les coses ara  estan  fetes de mi.
La veleta dirà: Ummm avui fa olor a pluja.

Déu va  agafar les  estrelles i les va remenar.
No puc  distingir  els ocells de les  flors.
No te´n lliuraràs mai  de mi.
Ell farà un  arbre de mi.
No em diguis Adéu
Descriu aquest cel per mi.
I si el propi cel es cau,
Escolta´m bé:
Anirem a  atrapar  russinyols.

Recolza  el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba  verda
I recorda quan m´estimaves.
Recolza  el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba  verda

I recorda quan m´estimaves.

2 comentarios:

  1. Treus l'artilleria pesada, eh, Enric? Bé, volia dir lleugera, bella...
    "Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor"
    "Pots fer-me plorar però mai em faràs dir adéu"
    "Qui morirà per haver comès el seu únic error?"
    Coi, recoi...

    ResponderEliminar
  2. Con esas tres cartas, yo directamente echaría un órdago a la grande. Fantásticos los tres temas.

    Zankius.

    ResponderEliminar