Cohen en la seva cançó més humanista
Dylan en un dels seus poemes més bells
Waits ( amb permis del pròxim Tom Frost) en una història molt trista amb un xiulet absolutament sublim
Qui ( morirà) pel foc?
( Who By Fire- Leonard Cohen)
Qui ( morirà ) pel foc?.
Qui ho farà per l´aigua?
Qui ho farà a la llum del sol?
Qui al capvespre?
Qui ho farà després d´un penós calvari?
Qui després d´un judici comú?
Qui morirà en aquest fantàstic més de maig?
Qui ho farà després d´una lenta decadència?
De part de
qui he de dir que truquen?
Qui ( morirà) per haver comès el seu únic error?
Qui ho farà per culpa dels barbitúrics?
Qui ho farà
per tots aquests reialmes de l´amor?
Qui ho farà per alguna cosa contundent?
Qui per culpa d´una avalanxa?
Qui per
culpa de la pols?
Qui ho farà per culpa de la seva enveja?
Qui ho farà per
gana?
De part de
qui he de dir que truquen?
Qui ( morirà) per haver pres una valenta decisió?
Qui ho
farà per accident?
Qui ho farà en solitut?
Qui ho farà
davant d´aquest mirall?
Qui ho farà per ordres de la seva dona?
Qui ho farà per la seva pòpia voluntat?
Qui ho farà per unes cadenes mortals?
Qui ho farà per conseguir el poder?
De part de
qui he de dir que truquen?
Mai em faràs dir adéu
(Never say goodbye-Bob Dylan )
Veig el crepuscle en aquest llac congelat.
El vent del nord està a punt de trencar-se
en petjades sobre la neu.
Silenci per tot arreu.
Ets bella molt més enllà del que poden dir les
paraules.
Ets bella per mi.
Pots
fer-me plorar però mai em faràs
dir adéu.
Perque els meus somnis estan fets de ferro i acer
d´on penja un gran ram de roses
que va del cel fins a la mateixa terra.
Em deixo atrapar pel trencar de les ones
quan estic dempeus a la sorra
esperant que
tu arribis
i agafar-te ben fort de la mà .
Oh nena, Oh nena
trista.
També
canviaràs el teu cognom.
Has canviat de color el teu cabell.
M´encanta
veure´l així de solt
Herba verda.
( Green Grass- Tom Waits)
Recolza el
teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Apropa´t. No em siguis tímida.
Queda´t dempeus
sota aquest cel plujós.
La lluna
està sobre aquell turó.
Pensa en mi
com un tren que ha de partir,
Aparta les
espines i els matolls
Xiula el “ Didn´t he ramble?”
Ara alguna bombolla de les que veus
està feta de mi i flota per tu.
Queda´t en aquesta
ombra que et
faig,
Les coses ara
estan fetes de mi.
La veleta dirà: Ummm avui fa olor a pluja.
Déu va
agafar les estrelles i les va
remenar.
No puc
distingir els ocells de les flors.
No te´n lliuraràs mai de mi.
Ell farà un
arbre de mi.
No em diguis Adéu
Descriu aquest cel per mi.
I si el propi cel es cau,
Escolta´m bé:
Anirem a
atrapar russinyols.
Recolza el
teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Recolza el
teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Treus l'artilleria pesada, eh, Enric? Bé, volia dir lleugera, bella...
ResponderEliminar"Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor"
"Pots fer-me plorar però mai em faràs dir adéu"
"Qui morirà per haver comès el seu únic error?"
Coi, recoi...
Con esas tres cartas, yo directamente echaría un órdago a la grande. Fantásticos los tres temas.
ResponderEliminarZankius.