Sempre he tingut una devoció especial per aquesta
cançó.
La considero un dels meus
reductes on m´amago per no sentir cap més veu.
Ja porto una setmana
treballant i res no ha canviat.
Els deixo, no és el meu lloc. Puc
entrar Margo?
SOL PÀL.LID
(Pale Sun – Cowboy Junkies)
Cinquanta milles des del territori de Dakota.
Una cavallera Cheyenne penja del seu cinturó
El van trobar
sol, rentant-se en el Bighorn
Amb un
objectiu molt concret
Ja ha decidit la seva aposta.
Un sol pàl.lid cau d´una forma indiscutible.
Aquí està la seva obedient foscor.
Ell no tornarà
Un Cadillac blanc. Un home blanc al seu
volant.
Cares
blanques a la muntanya.
Ferides que mai s´acaben de curar.
Un vell
diu: s´apropen núvols negres
Sembla que
vol ploure
La Thieve´s Road continua serpentejant
Fins a un
cartell a les Black
Hills que diu:
Esteu al sud de Dakota- USA
Grans planures d´herba s´estenen per tot
l´horitzó
On no es pot trobar ni una sola ànima.
Ells no tornaran
Una vella
camioneta oxidada,
Un gos
embogit al cap del carrer.
La pintura porpra es va desconxant
Però fracassa
en intentar donar a conèixer
Tota l´amargor que creix dins seu.
Un cop estrany sota la meva caputxa.
És millor
deixar paraules sense dir
que deixar paraules que son malenteses?
Un sol pàl.lid cau d´una forma indiscutible.
Aquí està la seva obedient foscor.
Ell tornarà.
Jo sé que ell tornarà.
Ell tornarà
No hay comentarios:
Publicar un comentario