El 16 de desembre de 2011 i el 9
de gener de 2012 escrivia algun poema inspirat en
dues cançons de la Rachael
Yamagata, les quals no vaig arribar a traduir-les
Aquest matí, a la primera pluja després de
molt temps, amb la perspectiva d´una
tarda recollida i amb la sensació
de que puc ser útil en algun dels aspectes de la tendresa,
m´he posat a fer-ho i he disfrutat com un autèntic enano.
Són dues preciositats
Com el vell Leonard:
Reverència senyors….
L´única falta
( The only fault- Rachael Yamagata)
Si pogués
tenir un desig
si pogués
tenir alguna cosa a dir
et tindria ben lluny de casa.
M´arremangaria les dues mànigues
excavaria un
forat sota la teva pell
i arreglaria els teus ossos fets pols.
Abraça´m
Això et podria
fer mal quan et parli de la
veritat
No tenim
dues vides que
viure. És veritat amor.
L´única
falta que vaig trobar-te
és que no fossis
lliure per agafar el que jo et podia donar
Si pogués convertir el teu dolor
en alguna cosa bona
faria que fossis un home més orgullós.
Si pogués apallissar-te
i salvar-te amb
la bona sort
Et mostraria una altra vegada
que hi ha
esperança
Abraça´m
Ningú pot pretendre patir tant.
Abandonar a un amor que ha marxat
mai ha
sigut un pecat.
Abraça´m
fort.
L´única
falta que tens aquesta nit
És tancar-te en la
teva fredor
Fins que jo
digui que ja n´hi ha prou.
Oh, el meu
home, tan jove i tan trist.
Crec
que et necessito
Per raons que desconec.
Em vaig prometre a mi mateixa
que deixaria passar l´hivern
i anavem pel bon cami
però al final sempre ha de nevar.
Si pogués fer que et quedessis,
Poder-te convèncer
Que estaries
perdut
Si estiguéssim separats.
Si no quedés del tot clar
Qui hauria
de ser de nosaltres dos
Qui trenqués
el cor de l´altre
Abraça´m
Aquest desig em
tomba de forma diferent
Que qualsevol de
les drogues
Que em fa
adormir .
És veritat
amor.
La única
falta que et puc retreure
És com pots fugir
De tot allò que desitges mantenir.
Duet
( Rachael Yamagata i Ray Lamontagne)
Oh Amor,
aguanta fins que jo torni una altra vegada,
Aquests braços cada
dia estan més cansats
I els meus arguments ja no són vàlids.
Si ets pacient et sorprendré.
Quan et despertis jo ja hauré arribat
Tota la mala llet s´haurà calmat
I anirem a
fer totes aquelles coses
Que hauríem
d´ haver fer.
Si,,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem
estirats al llit:
Em quedaré
aquí si tu només tornes a casa.
Oh amor, estic
perdut!
Perque el camí que he escollit només
fa que cridar-me.
Oh amor…no et perdis…
Ara estic
lluitant amb paraules
Que mai vaig
pensar que jo diria.
Si,,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem
estirats al llit:
Et perdonaré
simplement si tornes a casa.
Oh amor… m´he fet vell( m´he fet vella)
Tu estàs allà fora i estaràs pensant en mi.
Però jo et trobaré en el cami
I tornarem junts a casa
Que és el que ha de ser.
perque,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem
estirats al llit:
Tornarem a
casa aviat,
quan haguem fet història
quan haguem fet història
Fabuloses. Espero que estiguis bé.
ResponderEliminarAbraçada.