domingo, 15 de septiembre de 2013

Rachael YAMAGATA- Duet/The only fault

El 16 de  desembre de 2011 i el 9 de  gener de  2012 escrivia algun poema  inspirat en  dues  cançons de la Rachael Yamagata, les quals no vaig arribar a traduir-les

Aquest matí, a la primera pluja després de  molt temps, amb la perspectiva d´una  tarda recollida  i amb la sensació de que puc ser útil en algun dels aspectes de la  tendresa,  m´he posat a  fer-ho  i he disfrutat com un  autèntic enano.

Són dues  preciositats

Com el vell Leonard:
Reverència senyors…. 




L´única  falta
( The only fault- Rachael Yamagata)

Si pogués  tenir un desig
si pogués  tenir alguna cosa a  dir
et tindria ben lluny de  casa.
M´arremangaria les dues mànigues
excavaria un  forat sota la teva pell
i arreglaria els teus ossos fets  pols.
Abraça´m
Això et podria  fer  mal quan et parli de la veritat
No tenim  dues  vides  que  viure. És veritat  amor.
L´única  falta que  vaig trobar-te
és que no fossis  lliure  per  agafar el que jo et podia donar

Si pogués convertir el  teu dolor
en alguna cosa bona
faria que fossis un home més orgullós.
Si pogués apallissar-te
i salvar-te amb  la bona sort
Et mostraria una altra  vegada
que hi ha  esperança
Abraça´m
Ningú pot pretendre patir tant.
Abandonar a un amor que ha marxat
mai ha  sigut un pecat.
Abraça´m  fort.
L´única  falta que tens aquesta nit
És tancar-te en la  teva fredor
Fins que  jo digui que ja n´hi ha prou.

Oh,   el meu home,  tan jove i tan trist.
Crec  que  et necessito
Per raons que desconec.
Em vaig prometre a mi mateixa
que deixaria passar l´hivern
i anavem pel bon cami
però al final sempre ha de  nevar.
Si pogués fer que et quedessis,
Poder-te convèncer
Que estaries  perdut
Si estiguéssim separats.
Si no quedés del tot  clar
Qui  hauria de  ser de nosaltres dos
Qui  trenqués el cor de l´altre
Abraça´m
Aquest desig em  tomba  de  forma diferent
Que qualsevol de  les  drogues
Que em  fa adormir  .
És veritat  amor.
La única  falta que et puc retreure
És com pots fugir
De tot allò que desitges mantenir.


Duet
( Rachael Yamagata i Ray Lamontagne)

Oh  Amor, aguanta  fins que jo  torni una altra vegada,
Aquests  braços  cada  dia estan  més  cansats
I els meus arguments  ja no són vàlids.

Si ets pacient et sorprendré.
Quan et despertis jo ja hauré arribat
Tota la mala llet s´haurà calmat
I anirem a  fer  totes aquelles coses
Que  hauríem d´ haver fer.

Si,,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem  estirats al llit:
Em quedaré  aquí  si tu només tornes a  casa.

Oh amor, estic  perdut!
Perque el camí que he escollit  només  fa  que cridar-me.
Oh amor…no et perdis…
Ara  estic lluitant amb paraules
Que mai vaig  pensar que jo diria.

Si,,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem  estirats al llit:
Et perdonaré  simplement si tornes a  casa.

Oh amor… m´he fet vell( m´he fet vella)
Tu estàs allà  fora i estaràs pensant en mi.
Però jo et trobaré en el cami
I tornarem junts a  casa
Que és el que ha de ser.

perque,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem  estirats al llit:
Tornarem a  casa aviat,
 quan haguem fet història

1 comentario: