BRIGHT EYES-BOWL OF ORANGES

Aquesta cançó no necessita cap comentari. Genial des del principi fins el final

UN BOL DE TARONGES

( Bowl of oranges)

La pluja va començar a repicar en la finestra que tinc al costat del llit.

Hi havia una fisura en el meu somni així que en vaig poder sortir.

Per sorpresa meva tenia els ulls ben desperts i gairebé oberts

en el lloc on estaven aquells malsons

només quedaven la meva tauleta de nit i el meu armari

Així que em vaig vestir i vaig sortir . Els carrers estaven grisos,

però alhora tot semblava diferent i completament nou per mi ,

el cel, els arbres, les cases, els edificis, fins i tot el meu propi cos

i a cada persona que em trobava

no podia evitar voler coneixe-la.

Vaig topar-me amb un doctor que no semblava tenir bona salut.

Li vaig dir: - de veritat que ho sento molt però no hi ha res

que jo pugui fer per vostè que no ho pugui fer per vostè mateix.

Ell va contestar: si, si que pots fer quelcom:

dona´m la mà. Crec que això podria ajudar-me,

Em vaig sentar amb ell una estona

i li vaig preguntar com es trobava i ell em va dir:

Crec que ja estic curat del tot, de fet n´estic segur.

Gràcies Estranger pel teu somriure tan terapèutic,

Va ser així com vaig aprendre la lliçó de que tots estem sols

i els teus ulls hauran de deixar anar una mica de pluja perque puguin créixer

Però quan veus que plorar no ajuda i no pots recomposar-te

millor que intentis escriure un poema sobre l´anhel o una senzilla cançó d´esperança.

És aquesta la raó per la que jo canto amor. No t´amoinis, perque ara et torno a tenir amb mi

I cada vegada que tinguis ganes de plorar jo intentaré fer-te riure.

Però si no ho puc aconseguir i el dolor apreta de valent

doncs aleshores esperarem junts a que passi

i estaré al teu costat tots aquells dies llargs i foscos

I continuarem treballant aquest problema

tot i que sabem que mai es resoldrà del tot.

I com residus desiguals de l´amor

les nostres vides són fraccions d´un tot

Però si el món és pogués emmarcar com una pintura a la paret

i quedar-s´hi quiet podríem veure-hi la bellesa,

ens sentariem i mirariem estorats com estem exposats,

com un bol de taronges

com una història que ja estat explicada

per les linees que falten i la pròpia realitat