Quan
la Margo va obrir la porta se´l va trobar  en calçotets. Portava 
una botella a la mà  i a l´escena ningú es decidia  si havia de 
riure o
sorprendre´s.
La
instantània emmarcava el malgust  patètic  intrínsec d´un
galifardeu vestit només amb uns calçotets de cotó, blancs i 
caiguts, desganats de qualsevol bon propòsit.
La
botella , que de lluny tenia  el color del  crepuscle, hi afegia una
decadència molt trista.
Quan
 es va apropar per rendir-se a l´evidència  i matxacar-se per
sentir-se una mica més desgraciada va dir-li:
- Què feies a les fosques?
- Estava ballant Margo.
- Ja,,, i també feies ballar a la cervesa no?
- Ui no..... primer me l´he beguda, però com que a l´etiqueta portava un doble zero he pensat que havia de castigar-la i convertir-se en el primer micròfon màrtir de l´història.
Et
vingui cridant
(
 come  calling-His song- Cowboy Junkies)
La
quietud que hi ha aquí és com  la que ell  troba dins d´ella.
Et
colpeja tan fort que et podria treure el respirar per  sempre.
Ell
de  vegades es pregunta  si la seva vida junts 
es
redueix a ell  tocant de peus a terra
i a
ella  perduda en una ment  destrossada.
Aquests
 dies ell  beu pel plaer de caure,
i
cau  pel plaer de voler creure
de
que ella  estarà  sentada  al costat de la finestra
esperant
que ell vingui i la  cridi
Si
pogués agenciar-me  una setmana plena  d´hores de crepuscle
Ens
sentariem en el aquell punt on  veuriem com el sol
contínuament
 s´entrebanca 
Banyats
en or  ens endollariem  a alguna classe de  força
i
podriem conectar amb aquells  dies,
abans
de  que tot se´n anés a la merda.
Perque
jo estic  bevent pel plaer de  caure,
i
m´estic  caient pel plaer de voler   creure
de
que estàs sentada al costat de la finestra
esperant
que  jo vingui i et cridi.
És
estrany  com la  foscor  sempre ens  fa musitar,
com
 amb el final del sol  pots sentir com s´apropa l´hivern.
Aquests
 són els dies  on desesperadament la trobes a  faltar.
Suposo
que acabaré aprenent a  viure la  vida sense ella.
Així
que aquests  dies  tu  beus pel plaer de caure,
i
caus  pel plaer de voler creure
perque
sóc  jo qui està sentat al costat de la finestra
esperant
que  vinguis a  cridar-me.
Esperant
que  vinguis a  cridar-me
 
 
Genial, tu i la cançó!
ResponderEliminar