Em diuen que sóc un  exagerat,  però la veritat és que mai  he tingut massa  clar el sentit de la mesura, potser perque la mesura  sempre espera  contrapartida, i la meva contrapartida  sempre està en la desmesura.
La qüestió és que porto dies treballant per les tardes cançons que són  molt importants per mi,,,, avui mateix he publicat les traduccions de l´Steve Earle, els Bright Eyes , la Lucinda Williams  i els Okkervil River.... per mi  totes imprescindibles.
L´altre  dia  però  i repassant el nou índex  del bloc  vaig  veure que no en tenia  cap  traduïda dels meus escocessos preferits, els Belle & Sebastian.
El seu líder i  magnífic escriptor és  l´Stuart Murdoch a qui  li vaig demanar   si em deixava una estoneta el seu nom per  escriure l´únic conte sencer que està en aquest bloc.
Aquest migdia i aquesta  tarda, molt adolorit, per la merda d´infiltració que em  van posar ahir a la  tarda, i amb una "esterilla" enganxada al cul,  he traduit les quatre  que més  m´agraden... les tres  primeres del seu disc vermell , per mi potser  el més  brillant de la seva  carrera ( compte cinc estrelles a l´All music guide). L´última és del seu penúltim disc ( Life Pursuit) i per mi és la cançó pop perfecta.
Vaig  dir que no tornaria fins el setembre, però sempre, sempre, sempre, m´han agradat les sorpreses
Judy  i el seu
somni sobre els  cavalls
Judy  va escriure la  
cançó més trista
I se la  va ensenyar a un
noi a l´escola.
Judy: En què et vas
equivocar?
Acostumaves a  fer-me
riure quan estva deprimit.
Judy era una adol.lescent 
rebel,
S´ho va fer amb un noi
quan era  jove,
Aleshores es  va entregar
als llibres i a l´aprenentatge
Es   va sacrificar per
arribar a ser  la número ú.
Judy: no sé  si acabaràs
ensenyant-m´ho tot
Judy: no sé  si acabaràs
ensenyant-m´ho tot
La Judy  va aconseguir un
llibre a l´escola,
Es  va posar sota el llit
amb la seva llanterna
Es va quedar adormida fins
el matí
I recorda que  va  tenir
el somni
D´una  noia que  robava
un cavall.
La Judy mai es  sentía bé
excepte quan estava  dormint
La Judy mai es  sentía bé
excepte quan estava  dormint
Vinga  Judy! Anem a donar
un tomb!.
Podem besar-nos o  fer el
que tu vulguis
Però acabaràs 
sentint-te decebuda,
Et quedaràs adormida amb 
formigues als pantalons
Judy: només estàs
intentant conservant el somni
D´aquella noia  i aquell 
cavall
I la  cançó que va 
escriure es  va  dir
Judy i el seu  somni amb
els  cavalls
Judy i el seu  somni amb
els  cavalls
Els tios bons están  tots
agafats!
Les noies més bones es
queden sempre a  casa.
Així que Judy…  On et
deixa això a tu?
Caminant  pels carrers de
dia i de nit
Amb una estrella sobre la 
teva espatlla
Il.luminant el  camí que
seugueixes?
Amb un lloro  sonbre les 
teves espatlles
Repetint tot el que  tu
dius?
No t´amoinis Judy. Si 
ets sents  trista:
Escriu una altra  cançó
sobre la Judy
I el seu somni  amb els
cavalls.
Posa-li de  títol
Judy i el seu  somni amb
els  cavalls
Judy i el seu  somni amb
els  cavalls
Si ets sents
especialmente sinistra!
L´Antoni  estava 
caminant  cap  a la seva  mort
Perque  va pensar  que no
es tornaria a sentir així mai més.
Si torna a  casa  les 
coses  aniran de mal en pitjor
Què podía  fer?
Vol recordar les coses
exactament com les  va deixar
En aquell  dia  tan
divertit.
I si hi ha  alguna  cosa
més enllà …no té cap mena de por
Perque el que pugui trobar
segur que será
Molt menys avorrit  que
avui,
I molt menys  avorrit
també que demà.
La Hillary  també estava 
caminant cap a la mort
Perque no se li acudia res
a dir 
Tots pensaven que era una 
avorrida de collons
Així que ningú li
prestava atenció
La veritat és que ningú
deia  cap cosa  interessant
Així que  es va quedar
adormida.
L´interessaven el
sadomassoquisme i els  estudis bíblics.
Em va admetre:  Ja se que
el que m´interessa no és del gust de tothom
Si era del seu  gust ella
no admetria davant ningú
Si era del seu  gust,  com
a molt ho admetria davant meu
Oh..  però si era del seu
 gust ella no admetria davant ningú
La Hillary va  anar a  una
església  catòlica perque volia informació 
El vicari, o qui collons
era aquell tio,  la  va posar en un costat
I li va  donar la 
confirmació…  Va  dir:
Sta Teresa t´està
cridant!
L´Església sobre el turó
sembla encantadora
Però això no interessa.
L´unica que vol saber la Hillary
És com , per què , quan
i a on anar.
Com  i  per què, quan i a
on seguir.
És com , per què , quan
i a on anar.
Com  i  per què, quan i a
on seguir.
Però noi… si ets  sents
 sinistre  ves a  veure al capellà!
Ell intentarà   treure´t
 el dolor
El dolor de ser un
descregut desesperançat
Quan ella  va  tornar  la
seva espiritualitat estava  confosa
Així que  va aconseguir
un tracte especial
Per pagar  el lloguer amb 
l´home de  “ Redifusió”.
Ei.. mira´m!!! Surto a la
 tele!!!!
Compensa les deficiències
de ser pobra
Ara estic completament
destrossada,
I els trossos  els 
recullen per deliberar
Tota la gent que està a
casa
Tota la  gent que està
mirant la  tele
Però noi… si ets  sents
 sinistre  ves a  veure al capellà!
Ell intentarà   en va
treure´t  el dolor
Però hi han més possibilitats de que estiguis millor
si et quedes a  casa i jugues amb tu mateix
Treu-me d´aquí.
M´estic morint
Oh,, treu-me
d´aquí. M´estic morint
Toca´m una  cançó per
alliberar-me
Ara ningú escriu  cançons
com les d´abans.
Així que  potser sóc 
jo.
Aquí, jo sol durant
hores.
Aquí, jo sol en el  bus.
Pensa en això d´aquesta
manera:
Podries…. O tenir  èxit
o ser un més de nosaltres,
amb els nostres somriures
de  victòria, i nosaltres
amb les nostres  melodies
enganxoses, i nosaltres
que ara som fotogènics!!!
Saps? No tenim  cap
possiblitat
Potser m´acomodaré amb
una vella  història
sobre un noi que és igual
que jo,
que creia que  hi havia
amor a totes les coses  i persones.
Oh... ets   tan ingenu.
Després d´una estona
tots ho entenen,
tots arriben al mateix
lamentable final..
Tot i  així va valer la
pena
mentre jo us  explicava la
història
i passava les pàgines
solemnement 
i aleshores aquell noi, 
amb un somriure guanyador
i tan ingenu,
doncs al  final
aconsegueix l´èxit
i en aquell  final em 
vaig posar a plorar,
sempre ploro  en els 
finals.....
Oh.. però això no és ,
en absolut, el que volia explicar,
des d´on estic  sentat, 
la pluja  cau sobre el solitari apartament
He posat  la meva  ment a 
vaguejar
en direcció a les 
finestres on es troben les meves amants
que no saben mai que ho
són fins que les escric .
- Això no és una declaració, només vaig voler
fer-vos arribar el meu
adéu.
I aleshores l´heroi  va
tornar a  dir:
Tot això és més fort
que les paraules
i podira matar-te de  ben
segur,
però amb aquestes
paraules
només podria fer-te
plorar
Oh,, treu-me
d´aquí. M´estic morint
Un altre dia de sol
Un
altre dia de sol . Et trobo en el  jardí.
Estaves
plantant flors i em  vas agradar. Ho sento.
Et
vaig fer una  foto sobre l´herba.
Aquesta
 foto  va trencar el cor dels homes,
de
les  flors, de les noies  i dels arbres.
Un
altre dia  de  pluja. Estem atrapats
com
si estiguéssim  dins d´una maqueta de trens
La
xocolata està a punt de  bullir
i les
 finestres estan entelades
quan
ens arribem a trobar.
Tu
tens  la finestra de l´àtic
mirant
cap a la catedral,
i en
les tardes de diumenge
les
campanes sonen  al capvespre.
Un
altre dia de  juny, 
n´escollim
a onze per  jugar a futbol,
juguem
com si ens anés la  vida.
l´arbitre
 diu: Que us follin a  tots!!
A tu
et vaig veure per  la cua de l´ull,
estaves
enganxada a la banda,
amb
el teu rímel  fosc
que
em recordava moments històrics.
Tot
el món ha marxat
i tu
em portes a  donar un llarg  tomb,
prenem
la  ruta  turística.
La
nit és brillant fins que arriba la mitjanit
Agafem
el ferry per anar a la peninsula
trobem
aquella  avinguda d´arbres que van a la muntanya,
aquella
esbojarrada avinguda d´arbres.
Jo
encara  hi visc dintre d´ella.
Hi ha
 alguna cosa  dins del meu ull,
un
mosquit petit que em distreu,
que
sacrifica la  seva  vida perque ens mirem.
He
escoltat que els  esquimals es treuen 
les
obstruccions amb la  seva boca.
No la
 vas encertar amb el meu ull.
Em
pregunto perquè però no em  queixo.
No la
 vas encertar amb  el meu  ull,.
Em
pregunto perquè,
intenta-ho
una altra  vegada.
L´amor
sempre es confós.
Que
va passar amb  tot allò que sentiem?
Jo
vaig pensar que era  real,
lo
dels nens, lo dels  anells,
lo
d´agenollar-nos,
lo de
les paraules de promesa i confiança,,,
Què
va sortir malament?
Va
ser una mentida que es va acabar desfent,
les
imatges  fantasmes 
del
passat, present i futur
que
ens  van embruixant el cor.
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario