jueves, 6 de octubre de 2011

FRANZEN , RITTER I GALAHAD

començar un llibre amb una cita del conte d´hivern de Shakaspeare promet. I així ho fa el J. Franzen en el seu llibre LLIBERTAT que he començat a llegir aquesta setmana. Vuit-centes pàgines per endavant, les cent primeres enganxen amb una lectura molt àgil que no s´està per masses hòsties.

Ja s´intueix  el tema central del llibre: les diferències entre el que sóm i el que pretenem semblar ser , relacionat tot amb un perquè, de vegades fruit de l´educació, de les carències efectives, de prioritzar les aparences abans que la nostra pròpia identitat , dels errors que no reconeixem mai i que tenen conseqüències imprevisibles.

En un moment  preciós del llibre  la Patty reconeix que el principal error de la seva vida  va ser creure´s el seu marit quan aquest li deia que era una bona persona, quan ella sabia, en el seu fons, que no era veritat..

La veritat dels moralins vetustos i arcaics que ens omplen de frases fetes sobre el que està bé i el que està malament. I la veritat dels  enfants suposadament terribles que no van en contra de res si no d´ells mateixos.
Tots dos grups són iguals d´idiotes  que el nostre Galahad..  Com si ser tan bo, o tan dolent, o tan wai fos tan fàcil.

Per això m´agrada el video del Josh Ritter( una de les altres, moltes, moltes debilitats que tinc) que pinta un àngel gris, un simple supervivent de la seva espècie, que ja és  molt,...

Un dia d´aquests baixaré del tren i diré que me´n vaig al gimnàs però em  vindrà de gust seure tranquilament en un bar on posen una emisora alemanya  insofrible. Llegiré  el Pais acompanyat  d´un esplèndid entrepà de truita de patates( en comptes d´un batut proteic). I  si no tinc ningú amb qui parlar parlaré amb mi mateix, que tinc moltes coses a  dir-me. Segur que em sentiré un afortunat que té que donar les gràcies a molta gent. I potser allargui el plaer  i arribaré una hora tard a la feina . La culpa sempre la tindrà la RENFE.

I  la cita és :  Aneu-vos tots junts, estimats vencedors a compartir amb tothom la vostra joia. Jo , vella tórtora, me n´aniré volant fins una branca seca i ploraré el company,perdut per sempre, fins la meva mort"(Shakaspeare)

1 comentario:

  1. Ara el dia que arribis tard buscaran rastres de l'entrepà de truita de patates!!!
    ;-)
    OCS

    ResponderEliminar