Haureu pogut notar que m´agraden les petites grans cançons. Les que són senzilles, clares i diàfanes, sense grans metàfores i desprovistes de tota èpica.
Les poesies també les faig curtes. Potser per mi seria més fàcil recargolar el llenguatge, farcir-lo de figures etc etc.
Però per mi és molt difícil arribar a la claredat, a la síntesi, estar lo suficientment centrat per escriure allò que sents, no allò que vols que creguin que sents.
L´honestedat és un vici perillós. Pots resultar fins i tot ridícul o patètic.
Però moltes vegades em pregunto què passaria si la gent es deixés anar, que no fos tan hermètica i poruga. No li demano a ningú però estic segur que els resultats serien sorprenents
En fi, a l´espera d´ un dijous i divendres que s´esbrinen complicats, una de la Rosie Thomas
Kite song- Rosie Thomas
La cançó de l´estel-
Oh, lliga´m a la cua d´un estel
Així podré continuar, podré continuar amb la meva vida
Cada meravella per la que passi per sobre
serà la meva llum de guia,
jo només vull marxar d´aquí.
Oh, lliga´m a la cua d´un estel
Així podré continuar, podré continuar amb la meva vida
Cada cop que el vent bufi més fort
Sentiré com el meu esperit s´eleva
jo només vull marxar d´aquí.
Oh, lliga´m ben fort al teu costat
Així podré anar amb tu allà on estiguis
I cada cop que el camí es faci més fosc
Jo seré la teva llum de guia.
Jo només vull marxar d´aqui amb tu.
Jo només vull marxar d´aqui amb tu.
Jo només vull marxar d´aqui amb tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario