La fascinació per la barbàrie ha existit sempre.Quan aquesta es tinta de sang es converteix en por però quan no, es torna una secreta admiració.
El que ens han fet els banquers( no els pobres empleats de banca que guanyen un sou prou minso per les brutals presions a les que estan sotmesos) i els especuladors , no té nom.
Un es pot qüestionar l´absurd que es guanyar diners amb hipòtesis, amb cromos, amb fum... Jo no hi he cregut mai. De fet mai he tingut un fons d´inversió perque no sabia què era... ningú sap què era....
El que es delictiu és jugar amb les cartes marcades, amb informació privilegiada, amb uns coneixements que desvirtues, manipules i falseges per la teva pròpia conveniència. És com si fossis un jugador de póker amb totes les cartes marcades. Va haver-hi un temps en el que ningú s´hagués sorprès de que , una vegada descoberta la trampa, t´haguéssin cosit a trets en un carreró de Chicago.-
Però això no passa aquí. Aquí ningú va a la presó per haver fet trampes, per haver-se fent ric sabent que els teus diners els treies d´algú a qui feies més pobre...
El que ha succeït és que han sigut prou llestos. Els lladres no han robat als lladres sino a tots els altres. I quan els perjudicats no és un de sol sino tots entra aquella dita de " mal de muchos consuelo de tontos". Bé ara li han posat un altre nom.... CRISI.
La Història de l´Huracà Carter era quan les injustícies només perjudicaven a un pobre desgraciat. ELs fills de puta del Bello i el Bradley són uns mariquites comparats amb alguns tratges d´Hugo Boss que van a sopar cada divendres a la Via Venetto de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario