Algun dia , molt més enllà de 2011, potser algú llegeixi aquest poema.
I només podria dir-li que vaig ser un afortunat amb molts motius per escriure´l
PRADA XXV
Per tu em deixo tot escrit
quan estimar-te
sigui precís
i no puguis,
o no vulguis
cridar-me.
Quan necessitis
que et digui,
orgullosament
humil,
que tu vas ser
cada paraula.
No vull elogis,
només aquí
surto il.lès
del temps
que de tu
em falta.
Per tu em deixo tot escrit,
no per ara, amor,
no per ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario