El fred despullava l´aire i l´he preferit a les seqüel.les que deixa la memòria quan es desfonda.
Trossos de tu s´han traslladat com llavors, que a empentes de vent, van germinant els confins de la tendresa.
I és a la tendresa l´únic lloc on vull anar i quedar-m´hi per sempre. La resta no m´importa més del que estrictament calgui.
Tothom que t´ha llegit ha entès que és sempre millor buscar el que un sent i necessita a no simplement baixar el nivell i acceptar el que tens i creure que allò és el millor que et pot passar.
Necessito la tendresa com un altre necessita un joc de disfresses i de carn per subsistir.
Sempre ha estat, i és, una simple qüestió de prioritats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario