Ja sabeu que m´agrada el Josh Ritter. El seu penúltim disc del 2007 era l´àlbum on retratava la seva ruptura sentimental.
Ara està amb la Joanna Newsom , i com a mínim musicalment, ha guanyat amb el canvi.
Qualsevol canvi s´ha de veure amb perspectiva. Posar en una batidora passat, present i futur i preveure el resultat del còctel.
L´aterridor passat i l´ingenu present sovint ens fa caure en una felicitat fictícia.
Sempre s´ha de tenir en compte el desgast que comporta anar cap endavant . La pèrdua de la novetat, la repetició d´esquemes, la manca de carisma , la incapacitat per la sorpresa emocional.
Per suportar totes les tempestes que en el transcurs del temps ens obligarà el cor( aquí els cerebrals no podrán evitar-ho) només hi han dues vies posibles que s´han d´aplicar alhora:
La primera es tenir absolutament tatuats i convençuts els sentiments.
Si els tens ordenats per la raó o te´ls has repetit tantes vegades que al final sembla que te´ls creus, no et servirá de res. Hi haurà algún punt del camí on quelcom o algú farà caure el castell de naips.
La segona via , i no menys important, es saber acceptar els canvis.
Intentar aturar alguna cosa que es mou inevitablement és impossible.
Si no acompanyes a l´onada i l´esperes quiet amb l´estandard dels principis , sempre t´acabarà afogant.
Bé per culpa de la Renfe s´ha acabat l´onanisme mental.
La cançó es bonissima.
MOVIMENTS CORRECTES-RIGHT MOVES .JOSH RITTER
Tot d´una has tornat. Jo pensava que eres feliç amb qui fos o vas somiar amb mi de vegada en quan? Vas aixecar els ulls cap a les estrelles i vas sentir alguna cosa per les constel.lacions?
Tots aquells amants donant voltes i voltes només sobre els seus amors. Fones i fletxes, gossos i lleons, rius que separen les carícies de les carícies. La comèdia de la distància. La tragèdia d´una separació.
Estic fent els moviments correctes? T´estic cantant la cançó adequada? Hi haurà alguna vegada que et pugui trucar simplement per saber com et va la vida?
Et vaig dir: com és que has tornat a mi? Tu no necessites sentir les històries de les meves ferides o sentir les estrelles per dir-te que no hi ha res que sigui gratis. Jo vaig canviar tota la innocència que sempre havia tingut per l´odi. Et vaig dir: no em diràs on has estat? Aleshores em vas posar els teus dits en els meus llavis i em vas besar una i una altra vegada. Tots els grills van saltar i van anar a trobar a la lluna aplaudint-la dempeus.
Estic fent els moviments correctes? T´estic cantant la cançó adequada? Hi haurà alguna vegada que et pugui trucar simplement per saber com et va la vida?
Vaig escoltar com els ocells de la nit recollien la nostra cançó. Vas tirar el teu cabell cap enrera i vas continuar cantant. I aleshores em vaig adonar que et podia haver perdut, i que tu em podies haver perdut a mi, separant-nos a poc a poc en la nit, sense saber el perquè ni sense saber com.
Què passa si nosaltres som com el cel del Nord? Què passa si hi han coses que s´interposen entre nosaltres de les que no ens podem desdir i no podem fer-ho bé? Tu em vas dir: No ho sé amor, però ara mateix estic aquí amb tu i tot seguit venen els coros:
Estic fent els moviments correctes? T´estic cantant la cançó adequada? Hi haurà alguna vegada que et pugui trucar simplement per saber com et va la vida?
No hay comentarios:
Publicar un comentario