Primer poema d´aquest any

Aquest és el  primer poema d´aquest  any. Potser será perque és dilluns, no sé… però ha sortit fulminat.

He retornat al passat, quan  no hi havien intencions, condicionants( em convé, no em convé), estratègies… quan tot era un salt al buït, potser suicida si, però tremendament lliure.

"El  pasado es lo que recuerdas, lo que imaginas recordar, lo que te convences en recordar, o lo que pretendes recordar."

(Harold Pinter)

Primer poema

Torno enrera

i no puc veure

en quin petó

em vaig perdre.

Encara hi estic,

entusiasmat

en el foc d´aigua

que m´hi van escriure.

En quina part

ens vam deixar

la veritat

abandonada?

Tot el que posem

davant fan tèrbols

els privilegis

dictats  en  sang.

I ja no som sino

res més que  els

maleïts servents

de la inèrcia.

Deixa´m recordar-te

un cop més,

quan no existia el jo,

ni el tu, ni els altres.