Una frase (II)

Les paraules que no es diuen no tenen cap lloc  on caure, ni ningú que les  reculli.

AGRAÏMENT

Ahir el bloc  va passar de les 4.000 pàgines  vistes. Moltes, moltes gràcies a  tots. És un estímul saber que hi ha algú darrera. Als que us conec que sapigueu que us dec  una convidada per  aguantar-me . A les que us conec us dec  un parell de petons jajaja. Als que no conec presenteu-vos  i parlarem. Ens  hem de relacionar i  segur que  jo hi surto guanyant....
En fi, repeteixo les gràcies.
A tots els que estimo que sapigueu que  cada  dia( i no me´n deixo ni un), en un moment o altre, penso en vosaltres, encara que no ho digui, encara que no ho demostri.
Qui entra en el meu cor no se´n surt mai.
Un petó

PRADA VII

El que poden fer dues lletres posades en un lloc o altre.
Com poden trastocar tot el sentit de les coses!
Sempre tan enigmàtic....

                                                                       PRADA VII

Si l´estimes,

estima-la.

No diguis

que faràs.

No esperis

que facin.

Tampoc facis

només

si ho fan

Segueix sentint

i  tria el camí

que sentis

per molt que

no  convingui

Si l´estimes,

estima-la.

No cal dir-li.

Fes-ho.

Sent-ho.

I en tot cas,

si tens sort,

deixa que ella

t´ho digui.

BANDERES PER PINTAR

Només les banderes que volen   s´estripen . Orgullosament desvelades   no tenen ni nom ni  exèrcit. Fetes de draps de lluna. Sang de roses  tintant teles blanques de pluja  , arbitràriament expulsada del cel  com un àngel malentès.

La insensatesa més llibertària les ha clavat en terra perque tothom les vegi i sàpiga que cap escut desmereixerà cap bellesa

I voldran, i sabran , i necessitaran dir  que han d´exposar-se a tots els camps oberts  perque les rebreguin  els inesperats  vents  que les fan viure.

I cada sacsejada  donarà la benvinguda a una altra, despitregades, tacant  la nit  d´un orgull tan incommensurable com el seu silenci.

HABITACION ROJA

Ahir a  la tarda vaig estar fent una recopil.lació de les cançons que més m´agraden d´un grup valencià que es  diu La Habitación Roja. Els segueixo fa temps  i realment són boníssims.Si algú vol que li passi el recull que he fet , que m´ho faci saber.

I sempre passa el  mateix.  Aquest matí me´ls he posat desde Calella a la matinada fins Barcelona en el primer dia de martiri…

“No deberías “ és la peça  que més em mola del seu disc “Universal” . Un crescendo fantàstic de guitarres i una lletra que no la desmereix en absolut.

En un moment de la cançó  diu “ serás el rey   de tu  país de ciegos” i  m´ha fet pensar…

Nois, és el que té avorrir-se  a rodalies…

I és veritat, cadascú pot ser  el rei del seu reialme.  Només ha de tancar fronteres  i no deixar que ni res ni ningú el pugui conquerir.

 Quin pal, que sàpigues més que ningú, que  tothom et faci cas, que tots et venerin, que no puguis aprendre de ningú, que cap mortal  tingui la potestad de fotre´t canya i no el desterris de per vida.

El reis i les reines sempre  estan sols i algun dia, cansats de fer el que volen,  se n´adonen que  s´avorreixen .

Si us plau, si  m´estimeu, el dia que em senti  temptat pel poder, treieu tota l´artilleria i comandeu la sedició, la revolta,  el cop d´estat.  Després, com divendres,  anirem a fer unes birres i  aquest soldat ras pagarà la ronda…

BECAUSE THE NIGHT

M´agrada la paraula “amant” perque aglutina les dues vessants   de l´amor, la  física i l´emocional. Cadascuna per si sola queda coixa. De vegades una té més intensitat que l´altra però jo, mai, he sabut, he pogut ni he volgut deslligar-les.

Aquesta  vegada la traducció va a  doble columna i el vídeo és una magnífica raresa que  he trobat al you tube. Una  jam entre l´autor de la  cançó ( Bruce), la que la va popularitzar ( la gran, gran, gran Patti Smith) i una banda de luxe ( els U2).

Fixeu-vos amb la classe i l´estil de la Patti. NO té preu….

Ens tornem a trobar dilluns….

Because the night                            Perque la nit

Take me now baby here as I am                     Pren-me nena aquí mateix com estic
Pull me close, try and understand                  Tira´m cap a tu, intenta  comprendre

Desire is hunger is the fire I breathe           que el desig és la fam, és el foc que respiro.
Love is a banquet on which we feed               L´amor és un  banquet en el que ens alimentem

Come on now try and understand                   Vinga, fes-ho ara,  intenta comprendre
The way I feel when I'm in your hands          la manera que em sento quan estic a les teves mans
Take my hand come undercover                     Agafa´m de la ma  I vine aquí a sota
They can't hurt you now,                                Ells no et poden  fer mal
Can't hurt you now, can't hurt you now           no et poden fer mal, no et poden fer mal
Because the night belongs to lovers                perque la nit pertany als amants
Because the night belongs to lust                   perque la nit pertany a la luxúria
Because the night belongs to lovers                perque la nit pertany als amants
Because the night belongs to us                      perque la nit ens pertany a nosaltres

Have I doubt when I'm alone                          He dubtat quan he estat sol?
Love is a ring, the telephone                            L´amor és una trucada, un telèfon
Love is an angel disguised as lust                     L´amor és un àngel disfressat de luxurua
Here in our bed until the morning comes          aquí, en el nostre llit, fins que es  faci de dia
Come on now try and understand                      Vinga, fes-ho ara,  intenta comprendre
The way I feel under your command                 la manera com em sento quan estic a les teves ordres
Take my hand as the sun descends                    Agafa´m de la ma  mentre el sol cau.
They can't touch you now,                                Ells no et poder tocar ara
Can't touch you now, can't touch you now         no et poder tocar ara, no et poder tocar ara
Because the night belongs to lovers ...               perque la nit pertany als amants

With love we sleep                                            Amb  amor ens adormim.

With doubt the vicious circle                            Amb dubtes, el cercle viciós
Turn and burns                                                  ens fa  canviar  i ens crema
Without you I cannot live                                  sense tu jo no puc  viure
Forgive, the yearning burning                            Perdona el meu desig ardent
I believe it's time, too real to feel                    Crec que és l´hora. Massa real per sentir
So touch me now, touch me now, touch me now  Així que toca´m ara, toca´m ara
Because the night belongs to lovers ...                perque la nit pertany als amants

Una petició- I SHALL BELIEVE- SHERYL CROW

Ahir al vespre me la vas demanar. Aquí la  tens nano...
Alguna cosa bona dec  haver  fet en aquesta vida per merèixer tenir-vos a tots dos com amics.
Sempre heu sigut els millors

I JO M´HO CREURÉ ( Sheryl Crow).

Vine a mi ara i posa les teves mans damunt meu.

Encara que no sigui veritat diga´m que tot anirà bé

I jo m´ho creuré.

Estic trencada en dos i  sé que pots notar

que només torno a  casa quan estic molt sola,

Jo si  que   ho crec, que no totes les coses

seran de la manera que tu creus que  haurien de  ser .

Sembla que  cada  cop que intento fer-ho bé

Tot es desmorona damunt meu.

Si et plau, sigues sincer i  diga´m que no renunciaràs a mi

I jo m´ho creuré, jo m´ho creuré.

Obre la porta i mostra´m la teva cara aquesta  nit.

Se que és veritat que ningú pot curar-me com tu ho fas.

Tu tens la clau de  tot.

Mai més et donaré l´esquena.

Em sento pesada aquesta nit, però el teu amor està bé

I jo m´ho creuré , que no totes les coses

seran de la manera que tu creus que  haurien de  ser .

Sembla que  cada  cop que intento fer-ho bé

Tot es desmorona damunt meu.

Si et plau, sigues sincer i  diga´m que no renunciaràs a mi

I jo m´ho creuré, jo m´ho creuré.

where the wild roses grow

Un dels  duets més  famosos de l´història del rock australià , killer Nick i  la princesa Kyle .

Una  “murder ballad “ en tota  regla

WHERE THE WILD ROSES GROW

( ON CREIXEN LES ROSES  SALVATGES)

NICK CAVE-KYLE MINOGUE

Ells em deien “la Rosa salvatge”

Però el meu nom era Elisa Day

No se perque em deien d´aquesta manera

Perque el meu nom era Elisa Day.

Desde el primer dia que a vaig veure  vaig saber que ella era l´única

Mentre ella em va mirar als ulls i em va somriure

Pels seus llavis van posar el color a les roses

Elles creixen riu avall, sagnants i salvatges.

Quan em va trucar a la porta i va entrar a l´habitació

La  meva tremolor   es va  calmar en la seguretat de les seves  abraçades.

Ell seria  el meu primer home, i amb una cuidadosa ma em va secar les llàgrimes  que davallaven pel meu rostre.

Al segon dia li vaig portar una rosa.

Ella molt més bonica que qualsevol dona que hagués vist abans.

Li vaig dir: Saps a quin lloc creixen les  roses salvatges, tan dolces, daurades i lliures?

Al segon dia ell em va  venir a veure amb una senzilla rosa vermella

Em va dir: em donaràs  el teu sentiment de pèrdua i el teu dolor?

Li vaig  dir que  si amb el  cap mentre m´estirava al llit

Ell em va  dir: Si t´ensenyo a quin lloc  creixen les  roses, em seguiràs?

Al tercer  dia  em va portar al riu. Em va  ensenyar les roses i ens vam besar

I l´última cosa que  vaig sentir va  ser una paraula musitada

Mentre estava  a sobre meu rient i amb un roc  a la mà.

A l´últim dia la vaig portar a on creixen les  roses salvatges

Mentre estava sentada a la vora del riu, el vent  era lleuger com un lladre

Li vaig donar un  petó   per dir-li adeu. Li vaig dir: Tota la bellesa ha de morir

La vaig deixar caure i li vaig plantar una rosa en els seus dents.

MAI VAIG SER MASSA BO

Queda INAUGURADA OFICIALMENT la temporada de la llum.

 Ja és PRIMAVERA en aquest blog, ja, ja.

I amb qui he de començar? Donç amb el vell menys vell i més verd  que conec.

 Welcome Mr Leonard!!!!

Es un tio llest el paio. Va desistir  d´imposar cap criteri. No va voler mai marcar cap territori d´us exclusiu i excluient. Va renegar sotmetre´s perque  sotmetre´s és la primera porta de l´oblit. Va optar per admirar-les, escriure  la seva bellesa, acompañar- les a una distancia prudencial , donar les gràcies quan se´n recordaven d´ell  i ser prou humil per intervenir a les seves vides únicament cada cop que el cridessin, ni abans , ni després.

Quan estava absent no era desinterès. Quan estava lluny no era por.

 Només mira, espera i, si li convé,  fa el que li demanen….

De vegades ens creiem més bons, més wais i més llestos  del que  realment som. Tard o d´hora sempre hi ha algú que  ens ho recorda. En algun punt del camí hi ha alguna corda de les que ens aguanten que es trenca. Sempre.

Intentaré aprendre de tu i corregir els meus errors. Perdona mestre per no estar sempre a l´alçada. No tornarà a passar.

Però ara toca estimar-les  així que , vinga! posem-nos a ballar per elles la teva cançó. Totes s´ho mereixen.

Però vigilem,  els moviments  de caderes han de ser elegants, suaus i  precisos. Tu en tens 76 i jo 41 així que no ens podem permetre el luxe de fer-nos mal. Ohhhh yeahhhhh.

NEVER  ANY GOOD

Mai  vaig ser massa  bo en estimar-te

Mai vaig ser massa bo en sobreviure per tu.

Et sentiràs molt millor si talles amb mi i em perds per sempre

Mai vaig ser massa bo en estimar-te.

M´estava morint quan ens vam trobar

Vaig apostar la meva vida per tu

Però em vas cridar i em vaig doblegar

Com segur que  sabies que jo  faria

Em deies que era el teu campió, el teu rei, el  teu bluf,

Està bé, tu guanyes, sempre es suficient

Mai vaig ser massa bo en estimar-te.

Jo era molt bo per treure les escombraries,

Molt bo aguantant parets

Molt bo intentant campejar focs i terratremols

Però això no compta,

Però això, al capdevall,  no compta per res .

Mai vaig ser massa bo en estimar-te

Simplement era un turista en el teu llit admirant el paisatge

Però no puc oblidar els llocs on han estat els meus llavis

Les muntanyetes sagrades, aquella profunda vall.

Mai vaig ser massa bo en estimar-te.

Jo era prou bo en treure les escombraries,

Prou bo en aguantar parets

Ho sento molt pels meus crims contra la llum de la lluna.

No pensava que a la lluna l´importessin massa.

Mai vaig ser prou bo en estimar-te,

Fent tot allò que una dona vol que faci un home.

Segur que et sentiràs molt millor

Si talles amb mi  i em perds per sempre .

Mai vaig ser massa bo en estimar.te

ALL ALONG THE WATCHTOWER

ALL ALONG THE WATCHTOWER(bob dylan)

“ Desde la torre de  vigilància” és una de les  cançons més  famoses del Bob Dylan. Si esteu avessats en aquests  temes recordareu la incendiària versió que en va fer el Jimmy Hendrix.

Ara us poso  la versió que  van fer els U2 en el seu Rattle & Hum .

La lletra és una de les més enigmàtiques i misterioses del  de Minessota. També és una de les seves favorites. En molts concerts acaba  amb ella…

Jo he trigat molt en copsar el seu sentit però una  vegada la vaig fer meva l´he disfrutat  fins la sacietat.

Salutacions de de la torre.

ALL ALONG THE WATCHTOWER

Ha d´haver alguna forma de sortir d´aquí li va  dir el bufó al lladre.

Aquí hi ha massa  confusió  i no en puc  obtenir el  consol.

Els homes de  negocis beuen el meu vi. Els llauradors caven la meva terra.

Cap d´ells, en tot  el camí, és conscient de perquè serveix tot plegat.

No hi ha cap motiu per posar-se nerviós( va dir amablement  el lladre).

Hi ha molta gent entre nosaltres que pensa que la vida és només una broma.

Però tu i jo ja hem passat per això i aquest no és el nostre destí,

Així que no cal que diem mentides, s´està fent tard.

Des de la torre de  vigilancia, els prínceps vigilaven  el paisatge.

Les dones anaven i venien: els servents descalços també.

Lluny a la distància, un gat salvatge va grunyir.

Mentre dos genets s´apropaven, el vent va  començar a  rugir.

PRADA VI

PRADA VI.-

Encara que lluny

sempre estaré

a  prop.

Quan calgui

rebatré ferm

la distancia

i el silenci

es tornarà

la paraula

que necessites.

Mentre tant

riu per mi.

Fins i tot

oblida´m

si vols.

Perque només

amb un somriure,

amb un de sol

sempre

n´he tingut prou

Aquesta és la cançó que més m´agrada del nou disc dels Manel.
M´emociona sentir-la. Se´m posen els cabells de punta.
Mai hem d´oblidar les coses bones que ens han passat a la vida.
Disfruteu-la per mi.

TEMPS DURS

TEMPS DURS.-

La feina ens està emmudint l´ànima. I ho està fent perque ella té el poder de la nostra submissió.

Els que l´han perdut no saben com es fa  per recuperar-la perque  la mateixa  feina els  va impedir plantejar-se aquest supòsit i prepar-lo.

Els que la tenen  i la poden perdre viuen amb l´angoixa que els comporta  la visió de la possibilitat de no   fer front a totes les obligacions adquirides sota la premisa de que la gran deessa no els  fallés mai.

La impotència és un sentiment terrible.  Crea desconsol  i alhora et priva de la ràbia. Tu no tens la  culpa i els altres que tens a prop, tampoc.- Has d´anar massa  lluny per trobar els inquisidors d´aquest despropòsit. I quan no están ocults són intocables…

N´hi han que voluntàriament van sols o en paral.lel. Són els que només responen  per ells mateixos. L´èxit i el fracàs tenen un únic destinatari. Quan és una opció no la discuteixo. Quan no, és simplement el que hi ha.

Però la majoria  ha  format petites comunitats depenents entre si que fan néixer la temuda responsabilitat. Les parelles que són , les que volen ser, tota  suma d´il.lusions que es poden quedar coixes. A un l´han fet parar i observa amb resignació i tristesa com l´altre  també s´ha d´aturar per força.  En el millor dels casos l´esperarà…

I totes les pors es converteixen en catàstrofe quan hi han víctimes, amb major o menor grau,  a les que no has pogut, ni t´han deixat, defensar. Per qui es pugui dir persona  ara el desconsol es converteix en devastació.

Són temps  durs, i els que sortosament estem al marge, hem de ser conscients de que simplement ho estem ara. Que demà podem ser nosaltres.

Que  les tempestes arriben sempre, tard o d´hora,  a tothom.

I quan arribin què ens queda? Donç totes aquelles coses bones que , tot i no necesitar-les, les  hem conservat, les hem apreciat, les hem valorat…I tota la nostra ajuda, la nostra  comprensió, la nostra tendresa i la nostra efectiva implicació …No desentendre´s….

I sobretot no oblidar perque necessitem que no ens oblidin també a nosaltres.

misguided angel

Sento debilitat pels Cowboy Junkies. Tot i que no estan en el seu millor moment, tenen  un repertori  al.lucinant. La Margo Timmins és simplement perfecta.
En el directe 200 more miles, començaven la  cançó amb un spoken word que la resumia a la perfecció: "This is a song of falling in love with somebody you probably shouldn´t".
Aquest directe és més recent, gravat a l´esglesia on fa més de vint anys van facturar el seu magistral "The trinity sessions".
A disfrutar-la

Angel descarriat( Misguided angel- cowboy junkies)

Vaig dir: MARE: Si , està boig i m´espanta però el vull al meu costat.

Sé que és un salvatge, que és dolent i devegades està més que sonat

Però el necessito per estar satisfeta.

Vaig dir PARE; No ploris, estic bé, Veig coses teves en la seva manera de fer.

I tot que potser no podria donar-me tot  l´amor que tu voldries per mi,

Sé que l´estimaré fins que em mori.

CORUS: Tinc un àngel descarriat penjant damunt meu.

Té el cor com l´àngel Gabriel, pur i blanc com el marfil

Té l`ànima com Lucifer, negra i freda com un tros de plom.

Angel descarriat, t´estimaré fins que em mori.

Vaig dir: GERMÀ: parla´m de la passió.

Sempre em vas dir que no em conformés amb menys que  això.

I la passió la té en la forma com camina, com parla,

En el seu somriure, la seva ira, els seus petons.

Vaig dir  GERMANA: Que no ho entens?

Ell ho és tot el que jo vull en un home.

Estic cansada d´estar tot el dia mirant la tele

I esperant al Senyor Perfecte.

CORUS

Ell em va dir: NENA, no escoltis tot el que et diuen.

Ha d´haver-hi un dia en que  hauràs de trencar.

Hi ha coses a  la nostra vida a les que ens hi aferrem massa.

És hora de que els deixis anar i siguis la meva dona.
CORUS

tres joies

No m´ha agradat mai ancorar-me en el passat i revisitar una i mil vegades coses ja vistes. Els clàssics, com els grans amics de tota la vida, estan per tornar-hi quan els necessites, però no ha de ser una constant.
Perque  si mires endavant sempre trobes noves il.lusions, nous reptes i sobretot, nous aprenentatges. Com deia G.B Shaw....l´home raonable s´adapta el món.,..l´home no raonable adapta el món a si mateix, per tant qualsevol progrés es deurà sempre als homes no raonables.
En qüestió de música, la meva  gran afició, us proposo tres grups relativament nous. Potser no us sonaran però són molt i molt bons.... Bon cap de setmana nens .

Un altre petit poema aquest matí

Avui a les  set  ja  feia sol. Els gris ha deixat pas al blanc, en tot.
Un petó per tothom que s´hagi molestat en llegir-me.
Sempre lluitaré per no decebre.
Perdoneu-me quan no ho aconsegueixi

Un altre petit poema aquest matí.

Que els meus ulls

facin de petons.

amb el desti

que us plagui.

Demaneu

el que volgueu

però deixeu-vos

estimar

fins que tots els cors

es parin.

Una frase

Hi ha una  frase de l´últim disc dels Manel que m´agrada molt:

T´EQUIVOQUES D´UNIFORME I DISPARES A QUI MÉS ESTIMES.....

Pesadilla en el parque de atracciones-Los PLanetas

Quan em cabrejo  em poso aquesta  cançó.
I aquest matì ho han aconseguit de veritat.
Hi ha gent que l´estupidesa li és congènita
La metralladora del "J" deixa anar una adrenal.lina insuperable.
Proveu-la. En alguns moments pot  anar-vos molt bé....
oh yeah......

TO RAMONA

Aquesta és una de les lletres més maques que ha fet el mestre Dylan. La vaig traduir al castellà fa ja alguns anys i avui l´he trobat a l´arxiu de l´ordinador i m´ha  vingut al pèl.
Jo no havia nascut quan la va composar però és d´una actualitat aclaparadora.
Són les paraules d´un amic a  una amiga que  ho està passant malament però en aquest  cas  la relació pot ser perfectament  amb qualsevol combinació de sexes.
Aquesta cançó va dedicada a un amic  meu que no està passant pel seu millor moment, ànims nen!!!, entre tots els que t´apreciem  no deixarem que decaiguis!!!

 PARA RAMONA

Ramona, acércate más,

Cierra suavemente tus húmedos ojos.

La angustia de tu tristeza

. Pasará mientras tus sentidos se elevarán.

Las flores de la ciudad

. A veces parecen llenas de vida, a veces parecen muertas.

Y no tiene sentido

Ocuparse de lo que muere,

Aunque no pueda explicártelo en unas líneas.

, Tus cortados labios campesinos

Aún siento ganas de besar

Y de estar bajo la fuerza de tu piel.

Tus cautivadores movimientos

. Aún se adueñan de los minutos de mi vida.

Pero a mi corazón le duele, amor,

Verte tratando de formar parte de

. Un mundo que no existe.

No es más que un sueño, muchacha,

Un vacío, una treta, muchacha,

Que te arrastra a sentir de esa manera.

Veo que tu cabeza

Ha sido engañada y alimentada

Con la inútil espuma de la boca.

Sé que estás destrozada

Entre la idea de quedarte aquí

O regresar al sur.

Te han engañado para que pienses

Que el fin de todo está cercano.

Aún no hay nadie que pueda vencerte,

Nadie que pueda derrotarte,

Excepto tus propios pensamientos sintiéndote mala.

Te he oído decir muchas veces

Que no eres mejor que nadie

Y que nadie es mejor que tú.

, Si verdaderamente crees eso,

Sabes que no tienes

. Nada que ganar y nada que perder.

De aparatos y fuerzas y amigos

Tu dolor brota,

Y te incitan y tipifican

Para que que sientas

Que debes ser igual que ellos.

Estaría siempre hablándote,

Pero pronto mis palabras

. Serían un ruido sin sentido.-

Porque en lo más profundo de mi corazón

Sé que no hay ayuda que pueda darte.

Todo pasa,

Todo cambia,

Simplemente haz lo que creas que debes hacer

Y quizás algún día,

quién sabe, nena

Seré yo quien venga a llorar a tu lado.

THE TRAITOR

Hi haurà algú que quan vegi el vídeo somriurà perque jo sé que li agrada molt aquesta versió.

D´això es tracta, de fer riure amb coses que no t´esperes....

Però en si , la peça és un poema de dalt a baix. Requereix  com a mínim un parell de lectures per agafr-li el punt. Un cop l´agafes, no t´abandona.

Sempre ho he dit: intel.ligència no és saber, és sentir.