Només les banderes que volen s´estripen . Orgullosament desvelades no tenen ni nom ni exèrcit. Fetes de draps de lluna. Sang de roses tintant teles blanques de pluja , arbitràriament expulsada del cel com un àngel malentès.
La insensatesa més llibertària les ha clavat en terra perque tothom les vegi i sàpiga que cap escut desmereixerà cap bellesa
I voldran, i sabran , i necessitaran dir que han d´exposar-se a tots els camps oberts perque les rebreguin els inesperats vents que les fan viure.
I cada sacsejada donarà la benvinguda a una altra, despitregades, tacant la nit d´un orgull tan incommensurable com el seu silenci.
Una frase que m'agradat molt.
ResponderEliminarT'equivoques de remei i s'infecta la ferida.