Sense nom

Ahir a la  tarda  vaig anar al cinema amb el meu fill gran perque m´ho va demanar. Fins aquí podeu llegir l´únic positiu de la vetllada. M´agrada estar amb els meus fills però el que més m´omple és que ells vulguin estar amb mi. M´he d´aprofitar perque no se fins quan durarà.

Però el que vam anar a veure no té nom. No es mereix que ni hi posi el títol. No m´havien insultat mai tant.

En l´apartat estrictament artístic els únics dos minuts que  valen la pena són els únics que no es van posar a les mans del director, els títols de crèdit inicials. La resta, uf... No hi havia  guió perque posar-li un nom a "allò" és impossible. Fins i tot un episodi dels teletubbies té més sentit. Les interpretacions eren inexistents, grotesques, ridícules. Qualsevol alumne de primària fent de pastoret a les obres de Nadal té moltíssima més classe i dignitat que aquella banda d´inútils. És fàcil d´entendre el perquè. La mestra que dirigeix l´obra ha estudiat cinquanta vegades més que tots els frikis d´ahir junts.

Però l´apartat moral és indignant. Transgredir no és treure´s un mòbil del cul ple de merda(explícita i en primer pla).És simplement una guarrada indescriptible. Populisme no és tirar-se un pet a la mà i després refregar-li a l´altre a la cara. Ironia no és  insultar a un gos dient-li "hijo de perra".

Jo estava ahir en el cine  i més que riure , les remors que més es sentien a la  sala eren els "arggg" de  fàstig. Això és una dada objectiva. Però quan escoltis a la  gent comentar la peli sentirem coses com "està bé.." "òstia com es passa el  tio, jajaja". Ja se sap que no és prudent apartar-se del  gran remat. Ser part del crackòvia, del "Cuore" i de la gran família de Tele Cinco  t´assegura un lloc  preminent en aquesta  Societat perque els que de veritat són llestos  facin de tu el que  vulguin i sense  tu te n´assabentis de  res.

El que no estic tant segur és el que pensaran els immigrants i els  negres que vegin aquesta peli. Per  estalviar-se més d´ una bona garrotada, el covard del Director s´ha  desmarcat dient  que el personatge que interpreta  és allò que ell odia. Donç xato,  te l´haguessis guardat al cul. Però ja que el treus(  ple de merda) ensuma´l   i que la seva peste es quedi en el teu alè per sempre.

N´hi han que pensen que estimar es "deixar fer", "deixar-nos lliures". És molt més còmode, és veritat, però noi, jo no sóc així. Faré tot el possible( i ademés que ho sàpigues que ho conseguiré) que  quan el meu fill vagi amb els seus amics  al cine i vegi anunciat aquest  engendre,  com  a mínim ho intenti,  i els hi digui: nois, no preferiu anar a  fer una pizza?