L´últim de la sèrie. Avui, ademés , amb tempesta, amb la meva cara erupcionada altra vegada i amb la mateixa al.lèrgia a la capital… però tot i així, sempre endavant amb l´ actitud justa i necessària encara que de vegades sigui poc vistosa.
Però si puc contribuir en alguna cosa a que tots els que m´envolten( siguin o no hi siguin), estiguin bé, jo em donaré sempre per satisfet
PRADA V.-
Ple de tot
en el silenci
que em mana
estar a prop teu,
inexistent a voltes,
invisible sempre,
devot del teu somriure
com l´única religió possible
Devota de la teva poesia
ResponderEliminar