viernes, 25 de marzo de 2011

MAI VAIG SER MASSA BO

Queda INAUGURADA OFICIALMENT la temporada de la llum.
 Ja és PRIMAVERA en aquest blog, ja, ja.
I amb qui he de començar? Donç amb el vell menys vell i més verd  que conec.
 Welcome Mr Leonard!!!!
Es un tio llest el paio. Va desistir  d´imposar cap criteri. No va voler mai marcar cap territori d´us exclusiu i excluient. Va renegar sotmetre´s perque  sotmetre´s és la primera porta de l´oblit. Va optar per admirar-les, escriure  la seva bellesa, acompañar- les a una distancia prudencial , donar les gràcies quan se´n recordaven d´ell  i ser prou humil per intervenir a les seves vides únicament cada cop que el cridessin, ni abans , ni després.
Quan estava absent no era desinterès. Quan estava lluny no era por.
 Només mira, espera i, si li convé,  fa el que li demanen….
De vegades ens creiem més bons, més wais i més llestos  del que  realment som. Tard o d´hora sempre hi ha algú que  ens ho recorda. En algun punt del camí hi ha alguna corda de les que ens aguanten que es trenca. Sempre.
Intentaré aprendre de tu i corregir els meus errors. Perdona mestre per no estar sempre a l´alçada. No tornarà a passar.
Però ara toca estimar-les  així que , vinga! posem-nos a ballar per elles la teva cançó. Totes s´ho mereixen.
Però vigilem,  els moviments  de caderes han de ser elegants, suaus i  precisos. Tu en tens 76 i jo 41 així que no ens podem permetre el luxe de fer-nos mal. Ohhhh yeahhhhh.


NEVER  ANY GOOD
Mai  vaig ser massa  bo en estimar-te
Mai vaig ser massa bo en sobreviure per tu.
Et sentiràs molt millor si talles amb mi i em perds per sempre
Mai vaig ser massa bo en estimar-te.
M´estava morint quan ens vam trobar
Vaig apostar la meva vida per tu
Però em vas cridar i em vaig doblegar
Com segur que  sabies que jo  faria
Em deies que era el teu campió, el teu rei, el  teu bluf,
Està bé, tu guanyes, sempre es suficient
Mai vaig ser massa bo en estimar-te.
Jo era molt bo per treure les escombraries,
Molt bo aguantant parets
Molt bo intentant campejar focs i terratremols
Però això no compta,
Però això, al capdevall,  no compta per res .
Mai vaig ser massa bo en estimar-te
Simplement era un turista en el teu llit admirant el paisatge
Però no puc oblidar els llocs on han estat els meus llavis
Les muntanyetes sagrades, aquella profunda vall.
Mai vaig ser massa bo en estimar-te.
Jo era prou bo en treure les escombraries,
Prou bo en aguantar parets
Ho sento molt pels meus crims contra la llum de la lluna.
No pensava que a la lluna l´importessin massa.
Mai vaig ser prou bo en estimar-te,
Fent tot allò que una dona vol que faci un home.
Segur que et sentiràs molt millor
Si talles amb mi  i em perds per sempre .
Mai vaig ser massa bo en estimar.te


No hay comentarios:

Publicar un comentario