Ja us ho deia que feia dies que volia sortir. És més pesat que en Wally. Sempre vol estar a tot arreu.
A veure si així calla una temporadeta.
El Sr Jinks al rescat.-
Isolda anava dient que no amb el cap. Eren d´aquells “no” de cabreig amb un mateix que es fan en comptes de enclastar-se la testa contra la paret, i repetidament perque dolgui.
Més que musitar farfullava alguna frase incomprensible. Mirava el palillo i l´oliva del Martini com Hamlet a la calavera, però un pèl més agresiva. Semblava dir-li: ei tu cabrona, la qüestió "si ets o no ets" m´importa una merda , però escup el que t´has begut , que la pòcima és meva
Si amb la calentura t´entra la sal.libera generalitzada( model "on has deixat la fregona?") , amb la mala llet t´invadeixen els fogots.
Primer s´escalfen les orelles com si fossin dos capullos de rosa sense tija, després es pinta una sanefa vermella en els pòmuls i mig obres la boca com si anessis a riure.
Però quan endevines que respirar pel nas pot arribar a fer molta remor, ja saps que no riu, que el toro t´ensenya les dents abans de posar-se neuròtica, cridar com una possessa, i patejar i esgarrapar qualsevol bulto en cinc metres a la rodona.
Així estava la pobra Isolda mentre Galahad continuava recitant els versicles del Deuterenomi , versió rotllo comentat. Després de cada sentència bíblica li preguntava si li havia agradat . Si no contestava s´ofenia , però si li deia que si , aleshores encara era pitjor perque després del toston ell li afegia comentaris de poca calada, intel.ligència justeta que acompanyada d´auto-pompa donen com a resultat un doctorat en pedantería ridicula.
Isolda es ventil.lava la túnica per apaivagar a la figa fura, que li donés l´aire. En un moment crític va pensar que se li escaparia i aniria sola mossegant puntets seguits com un “comecocos” descontrolat.
El Sr Jinks passava per allà, distret com sempre, en la dimensió paral.lela on descansen els foragits. Estava però capcot. En el seu cap només existía un “quesito blau”. Com se li podia haver acudit situar el Perito Moreno a Ghana? Tradueixen els atles el suajili? Es el suajili l´idioma oficial de Ghana? On collons està Ghana?
Isolda el va saludar( versió “pel que més vulguis salva´m” ). Galahad estava memoritzant un passatge sublim del Deuterenomi que mereixia alguna cosa més que paraules, potser una acurada escenificació.
El Sr Jinks se l´imaginava vestit de mosqueter, faldilla acargolada, malles i perilla recitant en un galliner ple de palla el “no es verdad angel de amor…..”
Li va preguntar què li passava . Ella es va començar a sulfurar .Es ventava cada cop més descaradament, com una gitana gorda de mercadillo en el mes d´agost.
Es va alçar de la cadira, mentre l´altre continuava en plan místic, amb la mirada desequilibrada. Es va aixecar la túnica i no portava calces. Al Sr Jinks, per un moment , li va recordar un “quesito”, el marron de literatura.
Isolda li va explicar que s´havia fet un brasilenyo per seduir Galahad. L´havia modificat lleugerament donant-li forma de calze, del Crist de Rio, o una T de terminal, fi de trajecte.
El Sr Jinks, que mai havia sigut un expert en l´ars amantis i un negat pels detalls, es va sentir incòmode amb aquella situació. Per una banda ni li anava ni li venia, però per altra mai s´havia negat a escoltar a algú. Ademés ell continuava capficat amb temes formatgers ….
Va tenir que utilizar tots els seus recursos retòrics i emprar-se a fons per satisfer a la dama desfigada. Tenia enfront a un tonto irrecuperable . No podía comptar amb ell per arreglar el desfici d´Isolda. El Sr Jinks no el podía reemplaçar perque tenia pressa per arribar a casa i agafar el puto atles.
Aleshores va fer sentar de nou a Isolda. La va calmar tot pregant-li que l´escoltés.
Mira Isolda, veus aquell dròpul? Donç és un bistec, només un simple i patètic tros de carn . No té emoció, no té tendresa, no et fa riure, no té cap salsa que oferir-te.
De fora pot semblar que té bon color, que sigui tendre i gustós, però potser quan el mosseguis el pots trobar dur com una pedra, et pot esquerdar tres queixals o a la llarga pot ser més indigest que dues morcilles de Burgos un diumenge a la nit. I a sobre te´l fotaràs a “palo seco”, carn per carn, que trist….
Sigues llesta. Si ara només necessites bistec, perque una altra cosa no et pot donar, et menges el teu, que ja en coneixes l´olor, el gust i la textura i segur que no t´empatxa.
Isolda va tornar mirar Galahad, que continuava fent tonteries i dient xorrades. Va agafar el palillo més llarg dels tres martinis que s´havia cascat, va punxar-hi les tres olives i…no us explico res més.
El Sr Jinks va marxar . De lluny va sentir un crit llaaaaaarg i esgarrifós d´Isolda, i va riure murri, orgullos de la feina feta. A mig camí però es va trobar al Crist de Rio amb els braços estessos com si anés a abraçar-lo.
Era un ingenuu i va pensar que potser el Senyor volia felicitar-lo i encarregar-li allò tant fardon : “Ves arreu i escriu el que has vist!!!!”
Però no, el gran carioca es va despenjar preguntant si havia vist al virtuosissim Galahad. Que venia per emportar-se´l al cel .
En Jinks li va dir que si, que s´emportés d´una punyetera vegada aquell inútil. Ups no, no, no… esborra això últim que ens excomuniquen.
Li va dir que l´havia vist feia un moment cantant-li salms al calze i ademés, ves per per on, era un calze brasilenyo!!!
Que content que es va posar el Senyor!. Però en Jinks, quan estava a punt de perdre´l de vista , li va dir: perdoni…, perdoni…., vostè que ,tot i estar penjat, ha vist món, no sabrà per casualitat on collons està Ghana?
