Aquesta setmana he escoltat l´últim Cd del Paul Simon i la veritat és que no m´ha agradat gaire. Però de totes les grandíssimes cançons que va escriure aquesta és la meva preferida. I la va fer el 1964. Delicada i tendra. Amb una harmonia perfecta.
Tanqueu els ulls i que us acaricïi dolçament fins que us quedeu adormits-.
Bona nit Laia, amor meu, Bona Nit
Dimecres , a les tres de la matinada.
Wednesday morning 3 am
Simon & Garfunkel
Puc escoltar el suau respirar de la noia que estimo
estirada al meu costat adormida amb la nit
I com seu cabell flota en una delicada boira sobre el meu coixí
reflectint el resplendor de la llum de la lluna d´hivern
Ella és dolça, és carinyosa però el meu cor continua angoixat
I puc veure els seus pits com delicadament s´aixequen i després cauen
Però jo se que a la primera llum de l´alba hauré marxat
I aquesta nit serà tot el que em quedi per recordar.
Déu Meu què he fet! Perquè ho he fet!
He comès un crim, he trencat la llei
Per 25 dòlars i monedes de plata
he atracat i robat en una botiga de licor
La meva vida no sembla real, el meu crim una il.lusió
Una escena horriblement escrita en la que he d´actuar
Però mentre miro de lluny a la meva jove amant al meu costat
Sé que falten poques hores perque arribi el matí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario