Paris, amb els de tota la vida

Des de dimecres 11  no he  pogut penjar res en el bloc. Un problema  general de "blogger" ho impedia. No sé quants dies ha estat inoperatiu...

Aquest  cap de setmana he estat a Paris celebrant el 40è cumpleanys del meu millor amic, l´Albert el poli.

Igual que em  van fer a mi , per uns tios com nosaltres, que les  hem passat de tots els colors, no hi ha cap regal millor que passar aquest dia amb els teus amics de  tota la vida. Els que realment importen .

Us els presento: els dos primers per l´esquerra L´Eva i el Carlos que han vingut expressament de  Tudela . L´Eva és una història de tren..moltissimes converses  que no em va donar la gana que acabessin quan va  finalitzar  d´ estudiar Turisme. La vaig presentar a la penya i s´ha fet íntima de tots, perque ella s´ho val. Havent-ho passat tan malament a la vida com ella, es  dificil ser millor persona. Però jo he dit sempre que la bona gent , la que es porta com Déu mana ha de tenir premi, i ella l´ha tingut amb el Tudelano, un gran xaval que parla poc  però quan parla  les clava.

Seguint per l´esquerra els PONT. Jo i en Jordi hem anat sempre junts a escola desde primer de bàsica fins acabar la carrera de dret.És amb l´únic home  amb el que  he viscut jajaja. La nostra relació ha  sigut sempre una competició. De vegades ell era el primer de la classe, d´altres ho era jo i així durant vint anys, tant de  temps que ens vam fer enemigos íntimos jeje. En els moments claus ens  hem tingut mutuament. I jo vaig tenir l´honor de llegir-li la poesia a la Núria ( el seu contrapunt perfecte) el dia del seu casament. Conec poques persones més intel.ligents, pragmàtiques  i cíniques que ell. M´encanta... i que consti que aquest  cap de setmana  he sigut jo qui li  ha deixat que fos el lider de la camarilla.... encara s´ho creurà que  ha  sigut per mèrits propis....

Segueixen el  protagonista de  la peli i la Marta. No hi ha res a dir nen, ets simplement el millor. En un dels moments més xungos de la meva vida em va  dir: facis el que facis, t´equivoquis o no, jo sempre estaré amb tu. Un amic no vol res mes. El nivell és massa alt. Que n´aprenguin els mediocres!!!

Per últim està en Pere i la Mari... Com deia l´Albert , el Pere va ser el seu primer amic( jo vaig venir després). Abans de  saber parlar ja eren amics. Avui ja se que el dia que em van deixar jugar a  futbol amb ells ha estat un dels dies més importants de la  meva  vida...gràcies tetes.

I a terra, mig asseguts,  qui us escriu  i PRADA( per fi!), co-organitzadora del gran Evento junt amb la Marta

Aquesta  tarda, al Charles De Gaulle , i després de  dormir 6 hores en dos dies el Carlos deia: AMIGO QUE NO DA Y NAVAJA QUE NO CORTA, SI LOS PIERDES POCO IMPORTA.

Tots vosaltres em doneu, no us vull perdre mai