Estic perdent memòria. No recordo un dia en el que m´hagi llevat més tard de les 9. Avui eren les 7 i la meva son estava fins els ous de mi. Es veu que li estava explicant les variacions setmanals del Dow Jones. La tenia tant tal.ladrada que m´ha engegat del llit amb l´excusa tonta d´un pipi inoportú.
En el gimnàs estem fent exercicis per controlar el "perineo"( toma ya cultura!), un múscul recòndit que controla els esfínters, però ho dec estar refotudament malament perque la goteta treia el cap, nerviosa com una novata abans de la pimera funció, i com el meu jefe gran deia: ai-lu-aí? Sí que hi havia llum , si...., la del lavabo. Quan l´ha vist s´ha posat una cinta en el cap, tipus ninja, i ha saltat com si estigués en el "kamikaze" d´Isla Fantasia tot cridant banzaiiiii......
Com que ja us he dit que perdo memòria ( segons Prada la perdo pel que em convé....) he tingut el meu merescut càstig... cafè Saimaza de melita!!!!. Abans de creuar el primer tram d´esòfag ja m´estava donant cops de cap contra la nevera , repetint-me insistentment.. idiota, idiota, idiota... com vas poder oblidar-te del Nespresso???
Per purgar ( mai millor dit) els meus pecats m´he vestit de calça curta, model Ovni. Taronja fluorescent combinat en negre amb un grandíssim reguitzell d´avenços tecnològics: cinta pectoral que l´he de mullar perque funcioni( no sé què em recorda això) , un rellotge que em tradueix el que diu la cinta( no se parlar extraterrestre), un gps( no vagi a ser que em desorienti al no poder memoritzar el camí de tornada i no poder utilitzar les engrunes de pa de tota la vida per les putes gavines) i un neuro-transmisor sense cables a les meves orelles que , sorprenentment , canta.
El cel estava blau marí. Un núvol agafava per la solapa a un raig poligonero . Jo el sentia remugar: Perquè m´agafen "neng" que si no....... Provocar-lo no era la meva intenció, però el tio estava realment cabrejat, tant, que havia acollonit a totes les macarres de les gavines....
És curiós el llenguatge i corporativisme dels " runners". Traduït pels de la Logse: idiotes explusats del llit en calça curta. Quan ens creuem ens saludem com si ens coneixessim de tota la vida. Podria semblar que és un gest de cortesia mutua(idiotatis te salutam) però en realitat cada cop que aixequem el polze, la mà sencera o les celles estem establint una conversa subliminal que només nosaltres podem entendre.
Us ho explicaré amb exemples. Quan un tio et ve de cara i et saluda el que t´ està dient és: Tranquil, estic viu, encara no m´he suicidat per idiota, així que podem resoldre que en Murakami està al Japó.
Quan et saluda un paio que et supera per l´esquerra t´està dient: en altres circumstàncies estaria content perque sóc millor i més ràpid que tu , però ara no em puc parar a pensar: em persegueixen o ratjos o gavines!!!!.
Finalment quant et creues amb una dona( que n´hi han i moltes gràcies a Déu) , si et saluden( són més tímides) es per dir-te: ui, ui, ui, els mitjons haurien de ser més alts que se´t veuen les varius, els pantalons més baixos perque no pega portar minifaldilles amb bambes i .. per Déu: el taronja fluorescent és de xoni xoni....
Per acabar conclouré en que sóm un col.lectiu massoca tirant a sado. Demà diumenge , a les 8, ens tornarem a trobar al mateix lloc, a la mateixa hora , embaladits pel blau, gronxats pel vent, i perseguits per les gavines.....
Pd- Us deixo una de risa per anar fent temps. Ja queda menys per que sigui demà Forrest....
No hay comentarios:
Publicar un comentario