La setmana passada vaig tenir tres dinars. En tots tres es va parlar de feina. Em carda perque al migdia és quan aprofito per acabar el que he començat a escriure pel matí .
Em tanco mitja horeta o tres quarts al meu despatx, engego l´Spotify, em deconnecto de la gent, d´ampliacions de capital, herències i el típic "mira que ha fet aquell" o "mira el que ha dit aquella"....
Realment m´importen un pito. Treballo per diners, i quan acabo me les piro vampiro.
Però avui he tingut un dinar molt ben parit.
I m´he donat compte que quan no parlem de feina som millors persones.
Tenir una bona i interessant conversa és un autèntic regal
Abans de marxar t´he dit que et faria arribar una gran frase de Dylan que ja he penjat alguna vegada en el bloc, aquí la tens:
Strange how people who suffer together have stronger connections than people who are most content. I don’t have any regrets, they can talk about me plenty when I’m gone.-You always said people don’t do what they believe in, they just do what’s most convenient, then they repent.-And I always said, “Hang on to me, baby, and let’s hope that the roof stays on”(brownsville girl)
Gracies, amic.
ResponderEliminarX