martes, 3 de mayo de 2011

The window-Leonard Cohen

Una petita delicatessen a l´hora dels postres.

Aquesta és una de les grans cançons del Leonard desconeguda per la majoria de  gent, però exquisida fins dir  prou.

En ella  hi ha potser( i per mi) la  millor frase del Cohen:  "....Que Déu beneixi la  continua tremolor de les paraules quan aquestes es tornen humanes...."

MIra que  es fàcil parlar de foteses i coses sense importància. Mira que és dificil parlar del que realment sentim, potser per que no convé, potser per por a quedar-nos massa al descobert,... què sé jo.

I quan surten tremolen.. però perque són sinceres, perque són valentes, perque són la puta veritat , Déu,  les hauria de  beneir sempre.

Disfruteu-la perque és una autèntica delicia......

Fins demà darlings...avui hi ha futbol  i  el nen, com que es posa molt nerviós, anirà a córrer per la platja. L´inici d´un capvespre Calella -Sta Susanna també  té el seu encant i , sobretot, no produeix taquicardies


LA FINESTRA.-
(THE WINDOW)
(Leonard Cohen)



Perquè et quedes  dempeus  al  costat de  la finestra abandonada a  la bellesa  i a l´orgull?
L´espina de la  nit  s´ha clavat en el  teu pit  i el brot de l´edat  ha nascut en el  teu rostre.
Estàs perduda en  enrabiades de perfum, perduda en  rastres de  remordiment, perduda  en el  camí  d´una malaltia que deixa escapar els  teus nervis d´argent

Oh amor  escollit,  amor gelat,  oh embolic de  coses  i de fantasmes, oh estimada dels àngels, dels dimonis, dels sants i del nostre Déu del cor trencat: Dona Pau a aquesta ànima

Torna del  núvol  de  tot allò que desconeixem; Petoneja la galta de la lluna. El codi de la solitud s´ha trencat .- Per què continues confosa i tant sola?.- I no deixis  cap paraula de desconsol; no deixis  que ningú  miri com plores . Trepa per les  teves llàgrimes   i calla com calla  rosa  amb la seva escala  d´espines.

Oh amor  escollit,  amor gelat,  oh embolic de  coses  i de fantasmes, oh estimada dels àngels, dels dimonis, dels sants i del nostre Déu del cor trencat: Dona Pau a aquesta ànima

I llença aquesta  rosa al  foc; el foc la tornarà al sol i el sol  la farà brillar a les  mans  de Déu. I per aquest Déu imagina  una carta, imagina  una carta que parla de la mort. Que Déu beneixi la  continua tremolor de les paraules quan aquestes es tornen humanes......

No hay comentarios:

Publicar un comentario