The window-Leonard Cohen

Una petita delicatessen a l´hora dels postres.

Aquesta és una de les grans cançons del Leonard desconeguda per la majoria de  gent, però exquisida fins dir  prou.

En ella  hi ha potser( i per mi) la  millor frase del Cohen:  "....Que Déu beneixi la  continua tremolor de les paraules quan aquestes es tornen humanes...."

MIra que  es fàcil parlar de foteses i coses sense importància. Mira que és dificil parlar del que realment sentim, potser per que no convé, potser per por a quedar-nos massa al descobert,... què sé jo.

I quan surten tremolen.. però perque són sinceres, perque són valentes, perque són la puta veritat , Déu,  les hauria de  beneir sempre.

Disfruteu-la perque és una autèntica delicia......

Fins demà darlings...avui hi ha futbol  i  el nen, com que es posa molt nerviós, anirà a córrer per la platja. L´inici d´un capvespre Calella -Sta Susanna també  té el seu encant i , sobretot, no produeix taquicardies

LA FINESTRA.-

(THE WINDOW)

(Leonard Cohen)

Perquè et quedes  dempeus  al  costat de  la finestra abandonada a  la bellesa  i a l´orgull?

L´espina de la  nit  s´ha clavat en el  teu pit  i el brot de l´edat  ha nascut en el  teu rostre.

Estàs perduda en  enrabiades de perfum, perduda en  rastres de  remordiment, perduda  en el  camí  d´una malaltia que deixa escapar els  teus nervis d´argent

Oh amor  escollit,  amor gelat,  oh embolic de  coses  i de fantasmes, oh estimada dels àngels, dels dimonis, dels sants i del nostre Déu del cor trencat: Dona Pau a aquesta ànima

Torna del  núvol  de  tot allò que desconeixem; Petoneja la galta de la lluna. El codi de la solitud s´ha trencat .- Per què continues confosa i tant sola?.- I no deixis  cap paraula de desconsol; no deixis  que ningú  miri com plores . Trepa per les  teves llàgrimes   i calla com calla  rosa  amb la seva escala  d´espines.

Oh amor  escollit,  amor gelat,  oh embolic de  coses  i de fantasmes, oh estimada dels àngels, dels dimonis, dels sants i del nostre Déu del cor trencat: Dona Pau a aquesta ànima

I llença aquesta  rosa al  foc; el foc la tornarà al sol i el sol  la farà brillar a les  mans  de Déu. I per aquest Déu imagina  una carta, imagina  una carta que parla de la mort. Que Déu beneixi la  continua tremolor de les paraules quan aquestes es tornen humanes......