PRADA XX.-
Tu ets més que tot això,
més que aquesta caricia
que em desmesura,
més que l´esclat en punt
de tots els focs
que els teus ulls fan lluna.
No em podia deixar enredar,
tu ets més que l´avaricia
de veure´t nua,
tots els temps venen de lluny
i tot el que no es poden emportar
ho desmunten.
Per això estàs aquí dins,
lluny de les hores,
fora de dubtes.
Tu ets més del que
sóc jo de mi,
eternament profunda.
Ja començava a trobar a faltar els teus PRADA.
ResponderEliminarTu ets més