UNa mica de xerrera

Una  mica de xerrera.-

Aquesta setmana   no tinc gaire feina  i avui , a  sobre,  plou. Tinc xerrera per donar i per vendre , així que, m´haureu d´aguantar  o esborrar-me directament del Déu Google , vosaltres  mateixos, avisats  esteu.

Ahir  diumenge era un dia de   fervor religiós, no només per la implicació que porta el mateix dia en si pels que  no portem el nap voluntàriament pelat sino perque  també beatificaven a l´últim Papa Mort.-

En el fons  els catòlics tenen( o tenim que s´ha d´estar bé amb les altures) molta mala llet.

 Li diuen “papa” al pobre Josep,   un que es va deixar fotre la  cartera  per un colom i a tots els altres que, per arribar a ser-ho,  la única cosa  que  no han de fer  és , precisament, la única que els ho permetria ser.

Aquestes constradiccions només   fan que desvirtuar, encara més, aquesta  categoría de pare . O papa (pels nens  i pels capellans sense nens).

En  fi, la meva mare, molt católica ella, va afirmar( no negar com  St Pere) tres vegades seguides que jo era el seu  fill preferit. Mentre el meu  pare estava  mentalment  dispers, rememorant si “aquells tres dies” va veure algun colom  per casa, jo  tranquilitzava  a les  meves dues  germanes dient-les que  tot, en aquesta  vida,  versa sobre la precisió  semàntica.  

Amb la moral pels núvols  i parafrasejant Sant Joan ( quien no ama está muerto) me´n vaig anar de costellada.

Després d´alimentar la meva ànima tenia que  donar de menjar el meu cap . I què millor que pasar la tarda  davant d´un gran duel interpretatiu entre Dwayne Jonhson “The Rock” , Vin Diesel  i Elsa Pataky? Qui pot aspirar a més plenitud?

Però les coses s´han començat a complicar aquest  matí.

Quan m´he llevat  ja  he tingut la meva  primera erupció ( recordeu, precisió semántica)      i després de rentar-me  i posar-me  més olis  que en l´Extrema Unció he sortit al carrer, temerós de Déu i de qualsevol llumí que  hagués fet de mi les primeres  falles del Maresme.

Com de costum, enfil.lant el carrer Església  he començat a pelar-me un  plàtan( recordeu que vull ser estrictament  precís). Aleshores he sentit el xisclar terrorífic de les primeres gavines de la  temporada, amenaçants, cruels i dèspotes  carronyers a la  caça de carn fresca. M´he preguntat, qui será la víctima, jo o    el meu “plàtan” ?

La temporada passada  feia servir  rutes alternatives  per despitar-les .  Algunes  vegades agafava  el carrer Bruguera  i d´altres el carrer Església. Semblava un operatiu de la Guàrdia Civil al País Basc.  Però noi, ara  la majoria dels carrers están en obres i no s´hi pot circul.lar.

 Què hi farem. Gavines : Ecce Homo!!!

Per acabar-ho de rematar  quan  he arribat al tren m´he assabentat de que s´havien carregat al Bin Laden. Merda, que malparits!  Perquè fan això?  Que poc solidaris  amb els usuaris de  rodalies, que a  partir d´ara estarem encara  més cagats de por quan  veiem a  qualsevol  honrat  treballador  de color oli  amb una motxilla. Portarà  l´anivellador de paleta, el  bocata de cuscús o una variada col.leció de petards?

A mi m´ha entrat l´angoixa paranoica. M´he vist  en més trossos que una  tableta de  Nestlé a les  cinc  de la tarda  a la porta d´un col.legi. Joder  amb el que m´ha costat a mi tenir-ne unes de pròpies per que el Dwayne i el Vin es sentissin orgullosos de mi!!!!