domingo, 15 de mayo de 2011

Paris, amb els de tota la vida

Des de dimecres 11  no he  pogut penjar res en el bloc. Un problema  general de "blogger" ho impedia. No sé quants dies ha estat inoperatiu...

Aquest  cap de setmana he estat a Paris celebrant el 40è cumpleanys del meu millor amic, l´Albert el poli.

Igual que em  van fer a mi , per uns tios com nosaltres, que les  hem passat de tots els colors, no hi ha cap regal millor que passar aquest dia amb els teus amics de  tota la vida. Els que realment importen .


Us els presento: els dos primers per l´esquerra L´Eva i el Carlos que han vingut expressament de  Tudela . L´Eva és una història de tren..moltissimes converses  que no em va donar la gana que acabessin quan va  finalitzar  d´ estudiar Turisme. La vaig presentar a la penya i s´ha fet íntima de tots, perque ella s´ho val. Havent-ho passat tan malament a la vida com ella, es  dificil ser millor persona. Però jo he dit sempre que la bona gent , la que es porta com Déu mana ha de tenir premi, i ella l´ha tingut amb el Tudelano, un gran xaval que parla poc  però quan parla  les clava.

Seguint per l´esquerra els PONT. Jo i en Jordi hem anat sempre junts a escola desde primer de bàsica fins acabar la carrera de dret.És amb l´únic home  amb el que  he viscut jajaja. La nostra relació ha  sigut sempre una competició. De vegades ell era el primer de la classe, d´altres ho era jo i així durant vint anys, tant de  temps que ens vam fer enemigos íntimos jeje. En els moments claus ens  hem tingut mutuament. I jo vaig tenir l´honor de llegir-li la poesia a la Núria ( el seu contrapunt perfecte) el dia del seu casament. Conec poques persones més intel.ligents, pragmàtiques  i cíniques que ell. M´encanta... i que consti que aquest  cap de setmana  he sigut jo qui li  ha deixat que fos el lider de la camarilla.... encara s´ho creurà que  ha  sigut per mèrits propis....
Segueixen el  protagonista de  la peli i la Marta. No hi ha res a dir nen, ets simplement el millor. En un dels moments més xungos de la meva vida em va  dir: facis el que facis, t´equivoquis o no, jo sempre estaré amb tu. Un amic no vol res mes. El nivell és massa alt. Que n´aprenguin els mediocres!!!

Per últim està en Pere i la Mari... Com deia l´Albert , el Pere va ser el seu primer amic( jo vaig venir després). Abans de  saber parlar ja eren amics. Avui ja se que el dia que em van deixar jugar a  futbol amb ells ha estat un dels dies més importants de la  meva  vida...gràcies tetes.

I a terra, mig asseguts,  qui us escriu  i PRADA( per fi!), co-organitzadora del gran Evento junt amb la Marta

Aquesta  tarda, al Charles De Gaulle , i després de  dormir 6 hores en dos dies el Carlos deia: AMIGO QUE NO DA Y NAVAJA QUE NO CORTA, SI LOS PIERDES POCO IMPORTA.

Tots vosaltres em doneu, no us vull perdre mai

4 comentarios:

  1. Simplement magnific.

    ResponderEliminar
  2. Nano, l'has clavat, jeje.Això és el que passa quan es porta molts anys d'amistat, que al final tots ja sabem el que pensem. Repetir només que moltes gràcies per aquest cap de setmana meravellós que serà recordat per sempre. Si així són els 40, benvinguts siguin.
    Y només per acabar la dita d'en Carlos diu "...SI SE PIERDE, NO IMPORTA" Retopadooorrrrr "Gràaacies". jejeje.

    Albert.

    ResponderEliminar
  3. GRACIAS ENRIC!!! Por tantas conversaciones, y tantos buenos consejos... Marta y Montse, gracias por la organización!!!!Ha sido un fin de semana perfecto!!! Gracias a toooodos!!!!
    Tenéis que buscar la manera de venir a visitarnos!!! TODOS! Prometo que en Tudela la ruta va a ser más corta...
    Sabéis lo mucho que os quiero!!!!

    Ah! Y GRACIAS POR ESTAR EN MI VIDA!!!! (gracias a tí Enric...)

    ResponderEliminar
  4. Hola a tod@s!!! Que os puedo decir!!! Ha sido un placer y un honor compartir este fin de semana con tan buena y excepcional compañía. Al final, el vuelo no fue para tanto... París esta hecho para cinco parejas que se pusieron de acuerdo en hacer un viaje de dos dias sin importar el sueño, la distancia, el tiempo... por hacer inolvidable el aniversario de un gran tipo. Tod@s sois grandes!!
    Por cierto, por aquí cerca se hace la Extreme Bardenas, mas de 100 km por áridos y rotos paisajes que bien podrían confundirse con la superficie de Marte... Eso sí, al final nos espera un chuletón de kg para cada uno de nosostros, regado con toda la sidra de copela que podáis beber!!
    Muchisímas gracias!!
    Besos y abrazos!!

    Carlos

    ResponderEliminar