lunes, 7 de marzo de 2011

PRADA

Un breu i enigmàtic poema.

PRADA

Tu , sempre,
invisible verd
inquiet
cridant-me

No diguis res,
ja vinc jo
a que es faci de nit
en tot el teu
silenci.

Em reclames vent.
A on em portes?
A tu, sempre.


1 comentario: