TEMPS DURS

TEMPS DURS.-

La feina ens està emmudint l´ànima. I ho està fent perque ella té el poder de la nostra submissió.

Els que l´han perdut no saben com es fa  per recuperar-la perque  la mateixa  feina els  va impedir plantejar-se aquest supòsit i prepar-lo.

Els que la tenen  i la poden perdre viuen amb l´angoixa que els comporta  la visió de la possibilitat de no   fer front a totes les obligacions adquirides sota la premisa de que la gran deessa no els  fallés mai.

La impotència és un sentiment terrible.  Crea desconsol  i alhora et priva de la ràbia. Tu no tens la  culpa i els altres que tens a prop, tampoc.- Has d´anar massa  lluny per trobar els inquisidors d´aquest despropòsit. I quan no están ocults són intocables…

N´hi han que voluntàriament van sols o en paral.lel. Són els que només responen  per ells mateixos. L´èxit i el fracàs tenen un únic destinatari. Quan és una opció no la discuteixo. Quan no, és simplement el que hi ha.

Però la majoria  ha  format petites comunitats depenents entre si que fan néixer la temuda responsabilitat. Les parelles que són , les que volen ser, tota  suma d´il.lusions que es poden quedar coixes. A un l´han fet parar i observa amb resignació i tristesa com l´altre  també s´ha d´aturar per força.  En el millor dels casos l´esperarà…

I totes les pors es converteixen en catàstrofe quan hi han víctimes, amb major o menor grau,  a les que no has pogut, ni t´han deixat, defensar. Per qui es pugui dir persona  ara el desconsol es converteix en devastació.

Són temps  durs, i els que sortosament estem al marge, hem de ser conscients de que simplement ho estem ara. Que demà podem ser nosaltres.

Que  les tempestes arriben sempre, tard o d´hora,  a tothom.

I quan arribin què ens queda? Donç totes aquelles coses bones que , tot i no necesitar-les, les  hem conservat, les hem apreciat, les hem valorat…I tota la nostra ajuda, la nostra  comprensió, la nostra tendresa i la nostra efectiva implicació …No desentendre´s….

I sobretot no oblidar perque necessitem que no ens oblidin també a nosaltres.