L´oblit

Thomas Mann deia que una ànima sense cos és tan inhumana i espantosa com  un cos sense ànima.

Aquest és un petit poema per tots aquells que acompanyen als seus éssers estimats per la carretera de l´oblit, fins veure´ls desaparèixer del tot.

Sou realment admirables.

Tot el que tinc

és perdre´t

en el blau

de tots els mars

possibles.

Sé que te´n vas

però ara em  demano

 el primer ball

 del teu somriure

per poder-lo sentir

tant i tant a dintre

Aniré amb tu fins

on em deixis.

Després

només cuidaré

el jardí

dels teus contes.

Tu seràs la princesa.

Jo seré qui tu vulguis.

Tot el que tindré

és tornar-te

amb petons

una mica del que

vas donar-me,

i abraçar-te

furiosament

fins que em surtin

llagues de tendresa.

WHERE ARE YOU TONIGHT-COWBOY JUNKIES

7 del matí, Canet de Mar, els pocs que estem també  fem cara de  vaga general.

2.283 cançons al meu Ipod.  Play aleatori  i ups!, sorpresa... feia moltíssim  temps  que no escoltava  aquesta  cançó...

Em poso  a riure. La senyora de davant  i jo ens  clavem la mirada només uns instants. Haurà pensat: Déu meu, Déu meu, que no em  digui  res...un altre pirat...

La cançó  té  més de  20 anys però aquesta versió, del  directe  "200 more miles" , és senzillament  fantàstica. Us  recomano sense  cap tipus de  reserva que la busqueu pel Youtube. Només una  guitarra( elèctrica) , un lleu punteig del baix, i la  veu de la Margo Timmins alçant-se majestuosa per sobre del bé i del mal. És impossible  cantar millor amb tant poc

On estàs aquesta  nit?( Where are you tonight-Cowboy Junkies)

Hi ha un noi a l´extrem de la barra que  porta tocant  " Crazy"  tota la  nit.
Les botelles  s´amunteguen  sobre la taula. Demana un Wild Turkey;
amb un ràpid  acudit i un  somriure  em diu: Nena, aquesta nit et posaré en cintura.
Però la seva  gorra  de  beisbol i el seu pentinat de bareto em diuen una altra cosa:
que aquest  no és el príncep que pugui satisfer tots els meus desitjos.
És un altre noi de  poble que  ha crescut  fart de la nit.
Un altre  simple noi amb la pica plena de plats  bruts.

I jo em pregunto: on estàs  aquesta  nit?
Quan la nit passada et  vaig deixar en els meus somnis
m´estaves  prometent que algun dia seríem lliures.
On estàs  aquesta nit?

El noi només  fa que parlar-me de carreteres  secundàries i
de quina  manera conduirem per elles  tota la  nit,
de com  els  dies desapareixeran i la lluna penjarà i brillarà per sempre,
de com  el núvol de pols que aixecarà el cotxe perdurarà  com una  cançó,
de com farem créixer  el mite d´aquells dos que  van renunciar a  rendir-se...

Però ara  ens veig a tots dos pel mirall del  bar, amb  el seu braç sobre la meva espatlla.
Aquesta noia  que ara estic mirant  ha crescut massa sola.
I quan està a  punt de marxar amb un estrany al seu costat
no pot evitar  riure i pensar  que la  seva  vida s´ha tornat del tot rara.

I pensa: on estàs aquesta  nit?
No crec que  pugui encarar la llum de  demà
, no  si no se  que estaràs allà per  fer-me de guia,
on estàs  aquesta nit?.

On estàs aquesta  nit?
Crec que ho podré portar força bé,
però estaria encantada de tenir-te, només una  vegada més, al meu costat.

CLÀSSICS DYLAN-IT AIN´T ME BABE

Anem millorant, passem de l´emoció a la intel.ligència com escenari recorrent...

Bruce Springsteen  va  dir  que   mentre Elvis els  havia  ensenyat a bellugar cos, Dylan els  havia ensenyat a  bellugar el cervell.

En Bob és bàsicament això, l´essència de la intel.ligència emocional. La gran gama de  grisos....

He escollit començar el  recull de  clàssics de Dylan per l´única  cançó que li agrada a la Montse( si bé a ella
li mola més com la  cantava en Johnny Cash).

La lletra és tremenda. Encara que no ho sembli, sempre ha estat una  qüestió de nivell. La dignitat per  sobre de tot....

Nota del traductor: he traduït "babe" com "nena"  perque m´ha donat la  gana( sense connotacions masclistes).
Vosaltres, princeses, poseu-li  el nom que  volgueu.


Aquest no sóc jo, nena (It ain´t me  babe)

Veste´n  de la meva  finestra,
deixa´m de la manera  que  vulguis.
Jo no sóc  a qui  tu vols, nena,
Jo no sóc  el que necessites.
Sempre dius que  estàs buscant algú
que no  sigui mai  dèbil,
que  sigui  sempre fort per protegir-te
i defensar-te quan tinguis la  raó
i quan estiguis equivocada.
Algú que es limiti a  obrir per tu totes les portes,
però aquest no sóc  jo, nena,
no sóc  jo a qui  estàs buscant.

Veste´n ràpid del pis .
Jo no sóc a  qui tu vols, nena,
només  faria que decebre´t.
Sempre  dius que estàs buscant algú
que et prometi que  mai marxarà,
algú que tanqui els seus ulls per tu,
algú que sigui  capaç de tancar  el seu cor,
algú que moriria per tu,nena, i encara més ...
però aquest no sóc  jo, nena,
no sóc  jo a qui  estàs buscant.

Dilueix-te enmig de la  nit, nena.
Tot el que  hi ha  aquí dintre està fet de pedra,
no hi ha  res  que es pugui moure,
i ademés ara no estic sol.
Sempre  dius que estàs buscant algú
que et reculli cada  vegada que  caiguis,
que  et porti floretes  cada  dia
i que com un xaiet vingui cada   cop que tu el cridis.
Només vols un amant per la teva vida i res més
però aquest no sóc  jo, nena,
no sóc  jo a qui  estàs buscant

BECAUSE OF

Quan l´acabeu de llegir no negareu que la lletra és molt i molt sexy. Una aspiració per qualsevol home( dels pocs que quedem al costat d´aquesta vorera) . Els  que  diguin que no,  menteixen segur.
Li he  enviat un correu al vell de Montreal perque m´expliqui  com s´ho fa  amb 76 anys!!!!. Ja ho dic  ja... sempre  hem d´aprendre dels mestres. Si l´evolució és  això m´hi apunto a ulls  clucs...

"   Per culpa d´unes  poques cançons, de les que  vaig  parlar amb molt misteri, les dones  han estat excepcionalment  amables  amb la meva  edat. Elles construeixen un lloc  secret  a les seves ocupades  vides  i  em tenen allà.- S´acaben despullant de mil  formes  diferents i em diuen: Mira´m bé Leonard, mira´m   per última  vegada. I aleshores s´estiren en el llit  i em  cobreixen amb el seu cos com  si  fos un nen  tremolant de por.

oh yeahhh

Centra´t Bagué

L´altre dia  escrivia  que l´auto-crítica era la tòfona de les virtuts. Diria que en puc presumir de tenir-la però , avui  mateix,  donaria  el que  fos  per ser com aquells immortals posseidors de la  veritat absoluta en que  tot  és sempre  culpa dels  altres, o com a molt , del mal temps i de les males condicions en que es viu i es  treballa. ( un dels meus mestres  n´era un d´ells  i vaig  vaig  aconseguir aprendre-ho).-

 Hem de partir de la premisa  que  l´auto-critica és sempre unilateral i res  importa el  fet de que els altres  la tinguin  o hagin de tenir  respecte a tu i els  teus fets.-

Acceptat  això ( un és com és) , en el  meu  cas  concret, aquesta punyetera “virtut”, em causa ràbia, desconcert, impotencia, sentiment infinit de  culpa  i una necessitat vital d´ intentar reparar la desfeta. Res premeditat, em surt de  dintre. El resultat és que  em passo la vida demanant perdó . I ho faig de  cor, no pensant que també me l´haurien de demanar alguna  vegada a mi( bé de vegades  ho penso però no ho dic mai). Ja ho he  dit, unilateralitat.

Avui ha  estat un dia d´aquests que prefereixo que s´acabi d´una  vegada.  Estic molt cabrejat amb mi mateix-He incomplert la promesa de no fumar,  ja no completaré el meu primer entrenament per la mitja marató  etc etc etc( continuo sembrat joder).

Per acabar-ho de rematar avui s´ha posat en evidencia un fet que arrastro des del mes de  juliol.  Estic  absolutament descentrat, dispers, absent,  i molt, molt cremat de la   meva  feina. He arribat a uns nivells que m´amoïnen de  veritat. Aquest mateix  matí  tenia a  15 tios per firmar una  escriptura (alguns  venien de  fora expressament) i no s´ha pogut  signar per un error garrafal meu, un problema d´atenció, de  responsabilitat.. Em paguen molts diners   per fer-ho bé  i d´aquí en mengem quatre… i el que és més cert de  tot… no se  fer, ni puc fer una altra  cosa… No em puc permetre  cap xul.leria.

He  de ressorgir com  sigui, re-inventar-me  si cal. Les causes no importen i només es justifiquen en la meva més profunda intimitat. Tothom vol resultats. Centra´t Bagué, centra´t.

PER LA ROSER

Feia molt temps que no et veia. Tinc els sentits a flor de pell per diverses circumstàncies. Et tinc al meu costat. Tu no ho saps què estic fent però això és el que sento en aquests moments. Saps que podràs  comptar amb mi sempre

Per la Roser

(desde  el 12 d´abril de 1994 , per casualitat i  fins sempre).

Fa massa temps

que no t´estimo.

De vegades

les hores

ens desmarquen

cruelment

de tot.

I ens esgoten

nimietats

i circumstàncies

que  involuntàriament

fem importants

Però

l´oblit

no entén

d´amor.

Simplement,

de tant en tant,

descansa

de tota

la seva  força.

Però gairebé

una llàgrima,

només intuïda,

fa explotar-ho

tot.

Saps que estaré

on sempre,

arraulit

en el teu cor,

adormit

fins que

em cridis.

Fa molt temps

que no t´estimo,

potser és  hora

de dir-nos prou

S´HA ACABAT LA PLUJA,EVIDENTMENT

S´ACABAT LA PLUJA

Els que em coneixen  saben que normalment estic de molt bon humor. Que  fins  i tot, si m´esforço,  puc arribar a  ser ,fins i tot, simpàtic.( aquestes  dues  frases  les  ha  escrit l´esperit de la  meva pobreta àvia des del cel. Us prometo que jo no hi he tingut res a veure.).

Simplement ha estat una mala temporada. Però perque entenem que alguna cosa ha estat dolenta és perque  n´ hi ha hagut alguna de bona  amb què poder-la comparar. I a mi , el fet més extraordinari que m´ha  pogut passar és que m´he sentit( i em sento)  estimat, de moltes maneres i amb intensitats diferents. Quin privilegi sentir-ho! No hi ha  res millor, us ho  juro.

Però de vegades  les coses  es compliquen no saps ben bé perquè( la frase correcta era "i ara ve quan la caguem" però s´han de guardar britànicament  les  formes).

Perdó als ofesos i als  ferits(mai vaig voler fer mal a posta).

Gairebé sempre fas mal a les persones que són més importants  per tu i els hi fas mal perque tu també ets molt important  per ells( en cas contrari la  resposta es la indiferència). Per tant es tracta d´un sentiment mutu que passa per un mal moment i que , si tots ens treiem l´orgull , les punyeteres defenses, i sóm una mica pràctics, es pot ( s´ha d´) arreglar. Ens passen poques coses bones a la vida  i les que tenim les hem de conservar.

Sóc un tio que processo lent i fins que no arribo a una conclusió definitiva poden passar, tranquilament,  vint entrades de bloc  i tres poemes inèdits que  reservo  pel "Greatest Hits"( noi, si no hi han inèdits la penya no compra). També  entendreu  que quan un busca un remei a una  enfermetat, es prenen notes , es proven accions- reaccions de molts elements que ha d´anar deixant per escrit( un es  fa gran i per memòria).

Hi ha una catxonda companya  meva, més catalana que en Pompeu, que  de vegades em diu: ai para que m´entra la risa!!!!( Heu vist que bé queda el català  amb el castellà perque després vagin psicòpates volent-los separar?) . Donç bé, quan m´entri la risa us deixaré tranquils una mica. He intentat escriure descollonant-me de riure  i ha estat físicament impossible.

I ademés de bo, guapo i simpàtic( iaia, para  ja!)  m´agrada ballar.

Tanco les llums , m´asseguro que no entri ningú, l´ ipod als cascos, el  Bruce en directe ballant a la foscor, tira el micròfon enrera  i treu a una noia perque balli amb ell

Poema a les cinc

Un petit poema nascut de l´insomni

POEMA A LES CINC

Tot el que tinc

és perdre´m

en el perfum

d´un cafè

discret.

A fora plou,

i rebo a la

solitut

com una princesa

que m´acarona

de nit

els cabells.

Segurament dorms

i  només vull

del meu cor

la brisa

d´un somni

que et faci riure.

Tot el que tinc

és necessitar-te,

estimar-te,

protegir-te.

I ara una mica de mala llet

El despit és una reacció humana. La seva intensitat depèn directament  de la que  hi has invertit.
Quan ho has donat  i perdut tot, només et queda la possibilitat de que el pas del temps et posi en el lloc que et mereixes per l´esforç, renúncies i sacrificis que has fet. Però no és segur que això passi i , potser, et quedis sempre molt per sota dels teus mèrits( un sempre es pensa que  ha tret el millor que tenia l´altre).
Per això estan les cançons. Revitalizen l´auto-estima de forma íntima, que no  fa  mal a  ningú.
Maybe  someday de  Dylan  clava perfectament aquest sentiment, també  amb un pèl d´auto-critica( la tòfona de les virtuts)
La cançó és terriblement bona ( un rock & roll enèrgic) i potser hi han dos  de les frases que a mi més m´han impactat que parlen de les  relacions humanes:
"Potser que  algun dia descobreixis que tothom és sempre l´idiota d´algú altre"
" Alguna cosa a  canvi de res  és el que tothom preté"

Com que la lletra és massa llarga us  faig a mans els fragments que més m´ agraden:

MAYBE SOMEDAY

"Potser algun dia  et quedaràs  satisfeta, quan ho hagis perdut tot i no et quedi res per amagar. Quan et cansis d´entrebancar-te potser em demanaràs que  torni amb  tu. Potser  algun dia, quan  estiguis sola , sabràs que el meu amor per tu mai em va pertànyer"
"Potser algun dia no sabràs on anar, miraràs enrera  i et preguntaràs perquè vas cremar tantes naus. Miraràs enrera i per fi  comprendràs que  estaves millor amb mi que amb ell."
"Potser algun dia  et recordaràs del que  vas  sentir, quan tots dos  ens posàvem a  prova i cap dels dos feia el que de veritat sabia  fer, potser algun dia em creuràs quan et dic  que et vaig estimar de totes les formes que són possibles."
"Perdona´m nena per totes  les coses que no vaig fer, per no atravessar totes les portes  per arribar   tu"
"Potser algun dia no hi haurà res més  a  dir. Segurament ara sóc tant feliç com tu però no ho se expresar-ho tant bé. No cal que em donis l´excusa de que tu i jo erem massa  diferents. Potser algun dia veuràs que és veritat que no hi va  haver en el món un amor més gran del que jo vaig sentir per tu..."
Paraula d´En Bob

Si és el que tu vols.

L´If it be your will del Cohen ( perdoneu  pero ara esta de moda en el meu cervell ) és potser una de les cançons d´amor més boniques que s´hagin escrit mai.
Segurament és una de les meves preferides  juntament  amb el Girl from the north country del Dylan.
Parla del sacrifici, de renúncia, d´entrega salvatge. Però aquesta entrega no ve del  servilisme, la comoditat o del complexe d´ inferioritat.  Ve de la voluntat de satisfer, de la lucidesa, de la plena consciència i conseqüencia dels teus actes. Digueu-me, hi ha  alguna més pura?

Si és el que  tu vols( If it be  your will)

Si és el que  tu vols,
que ja no parli més,
que no digui res
com feia abans.
Ja no parlaré més.
Ho podré suportar.
Ja ho hauré dit tot,
si és el que tu vols.

Si és el que tu vols,
que algú et digui la veritat,
des d´aquest turó trencat
cantaré per  tu.
Des d´aquest turó trencat
sonaran totes les teves pregàries.
Si és el que tu vols,
deixa´m cantar.

Si és el que  tu vols,
si tinc alguna possibilitat,
deixa que els rius s´omplin d´aigua
i les muntanyes d´alegria.
Deixa que la teva compassió
es vessi a  sobre de tots els cors trencats
que estan a l´infern.
Si és  el que  tu vols,
segur que ens farà bé.

I deixa que ens apropem
i lliga´ns ben  fort.
Tots els  teus fills
venen  vestits de llum,
llestos per matar.
I fes que  acabi aquesta nit,
si és el que tu vols

DAMIEN JURADO-ENCARA ESTIC AQUÍ

Baixant a Barcelona  m´he posat a  traduir una  lletra del Damien Jurado. Casualitats de la vida   he  vist que  venia  a  la Ciutat ( Be cool) el proper 1 d´octubre. He de reconèixer que el segueixo de forma  irregular  però aquesta  cançó em té el cor  robat.
Quan l´escolto em  passa  igual que amb qualsevol  peli de la Disney amb la gran putada de  que  el tren no es  fosc i  al màxim  que  puc arribar és a dissimular  que em frego els ulls.
Aquesta sí que és una  cançó trista de veritat, però  com els hi passa a  tots els vençuts , té  el seu punt de  dignitat    i de  bondat

I´M STILL HERE( Encara estic  aquí)

Vaig quedar-me  dempeus a  peu de carretera
fins que  vaig veure les llums del  cotxe esvair-se,
desaparèixer cremant-se com  estels,
un vell Chevrolet atrotinat rodant per la nit.

Dec haver tingut més d´un  centenar de malsons
somiant que et quedaves adormida al volant
i vaig  fer totes les pregàries que  vaig poder.
On estàs  ara?
Jo encara  estic  aquí. No vaig enlloc.

Aquí hi ha una  foto del nostre primer fill,
aquí n´hi ha una altra del nostre casament.
Res no ha canviat, el meu amor és el mateix.
Encara estic  aquí i aquí em quedaré.

Quan tornis farem una  festa,
penjarem les llums de  nadal.
Tu seràs la  meva  nòvia
i jo seré el teu nòvio.
Et trobo a  faltar,
si et plau, torna aviat  a  casa.

La teva  mare  em va dir
que l´has trucada aquest matí dient:
Diga-li que l´estimo
però que no tornaré mai més.
 

DAMIEN JURADO-ENCARA ESTIC AQUÍ

Baixant a Barcelona  m´he posat a  traduir una  lletra del Damien Jurado. Casualitats de la vida   he  vist que  venia  a  la Ciutat ( Be cool) el proper 1 d´octubre. He de reconèixer que el segueixo de forma  irregular  però aquesta  cançó em té el cor  robat.
Quan l´escolto em  passa  igual que amb qualsevol  peli de la Disney amb la gran putada de  que  el tren no es  fosc i  al màxim  que  puc arribar és a dissimular  que em frego els ulls.
Aquesta sí que és una  cançó trista de veritat, però  com els hi passa a  tots els vençuts , té  el seu punt de  dignitat    i de  bondat

I´M STILL HERE( Encara estic  aquí)

Vaig quedar-me  dempeus a  peu de carretera
fins que  vaig veure les llums del  cotxe esvair-se,
desaparèixer cremant-se com  estels,
un vell Chevrolet atrotinat rodant per la nit.

Dec haver tingut més d´un  centenar de malsons
somiant que et quedaves adormida al volant
i vaig  fer totes les pregàries que  vaig poder.
On estàs  ara?
Jo encara  estic  aquí. No vaig enlloc.

Aquí hi ha una  foto del nostre primer fill,
aquí n´hi ha una altra del nostre casament.
Res no ha canviat, el meu amor és el mateix.
Encara estic  aquí i aquí em quedaré.

Quan tornis farem una  festa,
penjarem les llums de  nadal.
Tu seràs la  meva  nòvia
i jo seré el teu nòvio.
Et trobo a  faltar,
si et plau, torna aviat  a  casa.

La teva  mare  em va dir
que l´has trucada aquest matí dient:
Diga-li que l´estimo
però que no tornaré mai més.
 

Molt bé Adri.

La meva  amiga Adriana  diu : "Sentir que sentim té un valor personal incalculable"·
gran frase , si senyora.
Cada  dia  en som més :  Serem com " els periquitos", que  normalment estan amagats però quan  surten, surten fins  i tot de sota les pedres( menys el meu amic Agustin, això si que és devoció per uns colors).
Ja queda menys per la revolta.
Records a Don Paco.

Alguns temes pendents i JOSH RITTER

Després d´un  temps per oblidar, anem, poc  a poc,  solventant  temes pendents, sobretot amb mi mateix. ( A mis soledades voy,de mis soledades vengo,porque para andar conmigo me bastan mis pensamientos ,deia Lope).

La indefinició  de les coses que et passen  et trastoca , t´abala i  et fa cometre masses  errors( és important saber-los reconèixer).

Quan  al final arribes a  identificar el problema, l´aïlles , li dones un nom i li proposes una solució. Si posant tot el que  tens al teu abast no el pots  solventar, l´acceptes com  una part de  tu mateix  i continues  endavant. És millor així que no inventar-se  altres  remeis que l´única cosa que faran  serà allargar l´agonia.

Visto lo  visto, heus aquí el nou Enric( vestit de verd i al costat esquerre del ring): home pecador com tots, 1'69 cm  d´alçada i 83 kg de pes( Toma ya, de 108 a  83...alguna cosa  bona ha de tenir passar-ho xungo).

I ara mateix estic terriblement  romàntic( en unes  variants meves una mica sui-gèneris , poc conegudes,  i que  aquí no cal desvetllar)  i m´he posat a traduir una cançoneta d´un cantautor d´Idaho que recomano amb els ulls clucs :JOSH RITTER( apunteu el nom que el xaval va per estrella).

I com deia Martí Pol: i via enfora, que tot està per fer, i tot és possible.

ohhhh yeahhh!!!!!


Nena, això no és tot( Baby that´s not all)

Doblega´t contra mi com si fossis un ocell de paper.
Aquesta nit  volarem  una  estona.
Simplement dona´m la  teva  paraula d´honor.
Abraça´m a mi  com jo t´abraço a tu
Una  simple agulla aguanta una campana,
El cel d´aquesta nit aguanta la  lluna
fonent engrunes de neu
que t´agafaran quan  caiguis.
Nena, això no és tot.

I aleshores com  estrelles que  cauen
anirem a  dormir,
entre els nostres  braços esperançats,
en òrbites al voltant d´aquest resplandor,
i sota la manta es refugiarem de les decepcions,
sempre t´agafaré quan  caiguis.
Nena, això no és tot.

Coses que passen

Tu no et creies que t´estimés tant
Jo no em creia que no em creguessis.

LLETRA PER EN JORDI

LLETRA PER EN JORDI.

Ai punyetero! Puc entreveure  aquell mig somriure entremaliat però generós. Si, si, continua  llegint, aquesta és per tu. A mi  també m´agrada  donar sorpreses .

Segurament pensaràs: aquest penjat no té ganes de  treballar aquesta  tarda. I tens   una part de raó, però no tota. Les lletres  van massa ràpid i el temps s´escurça abans no entri el Notari  i m´interrompi  la improvització   interrogant-me: ¿ Tiene uzté alguna firma esta tarde?. Disculpa´m donç que no repassi les  faltes.

En el fons només vull dir-te que t´estimo molt  i que és un privilegi tenir-te com amic.

I com no, convindre amb  tu que l´àrròs estava boníssim

If i have to go-Tom Waits

Últimament tinc molt mal de cap. Suposo que serà el canvi de  temps . Suposo. La  qüestió és que necessito ocupar les  hores de rodalies com  sigui. M´he  aillat dels  antics companys  i ara sóc un altre "ninot de cera" que no parla, no es mou,  fixa els  ulls en un punt indeterminat de la  finestra  i s´evaeix d´aquest escenari , que fa masses  anys que l´aguanto, no m´agrada i  m´és realment insuportable . En fi, siguem positius. Donem la  benvinguda a aquest  circ a un altre  gran, el meu íntim i mai prou ben valorat TOM WAITS.  Aquesta és una petita joia  interpretada només al piano  i veu que a mi m´encanta.

Pd.- treballeu sempre a prop de casa.

Si algun dia  he  de marxar, te´n recordaràs de mi?

Trobaràs algú altre mentre jo sigui  fora?

No hi ha res  per mi , en  aquest món ple d´estranys

És tot l´idea d´un altre.

Aquest no és el meu lloc  i tu no pots  venir amb mi,

només  faries  que alentir-me

Fins que no et vingui a  buscar, no portis el  cabell així.

Si no em pots ser fidel, ho entendré.

Digues a  tots els altres als que abraçaràs

Que jo et vaig dir que et vindria a buscar

Deixaré aquí la meva  jaqueta perque no passis fred,

És tot el que  jo puc fer

Si algun dia  he  de marxar, te´n recordaràs de mi?

Trobaràs algú altre mentre jo sigui  fora?

Un petit vers, avui que plou, tornant de rodalies...

La miserable
intimitat
de la tristor
roba
aquestes
paraules.

Sense voler,
he fet tard
de tu.

Gabriel Celaya- Dels valents

La poesía es un arma cargada de  futuro(fragments)

"....Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir quien somos quien somos , nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.  Estamos tocando el fondo..."
"...Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse..."


Vaig  conèixer aquest  poema de  la mà del Paco Ibañez en un dels  seus cds, no recordo quin.

N´hi han de  valents que s´arrisquen, que  s´exposen, que prenen  partit per allò que creuen o que  estimen, que no es  callen, que  fugen del còmode, contemplatiu  i invisible remat . I qualsevol aposta només dóna un resultat. Guanyar o perdre, no hi han alternatives. L´ èxit acostuma a ser massa íntim pels seus mèrits. La derrota , en canvi, és sempre massa dolorosa. No es té mai  en compte la valentia del primer pas. En el millor dels casos sovintegen les burles, els mig somriures còmplices, cap rastre de  tendresa. Pitjor els hi va a  tots  aquells que per les seves  idees o simplement per amor arriben completament despullats i exposats al més sever dels càstigs, la indiferència , la  solitut. Com deia el Dylan "they will jump on your misfortune when you´re down". Jo admiraré sempre als qui prenguin partit, partit  fins tacar-se

RECOMANACIÓ: SONGS FROM THE ROAD

El passat 14 de setembre  es  va publicar l´últim  treball de Leonard Cohen. Bàsicament eren les cançons en directe que no havia recollit en l´anterior Live in London de l´any 2008 i que  havia anat introduïnt paulatinament en els   concerts de la seva  gira mundial( gràcies divines a l´estafador del seu representant...).
 De  fet, com que totes les  noves  cançons no completarien un àlbum sencer  n´ha repetit algunes amb versions  gairebé  idèntiques . De les novetats  cal destacar  tres versions fantàstiques "The partisan" ( variacions  incloses), "Famous Blue Raincoat" i aquesta " Waiting for the miracle".
Cohen no  ha  sigut mai massa bo fent versions dels seus propis  clàssics i els  seus  arranjaments  pels concerts no han suposat mai  cap novetat. Però aquesta  versió és una mica diferent, la canta  amb  passió ( a la seva manera) i la inclusió de la segona veu de les Webb Sisters a una de millors  estrofes que s´hagin escrit mai( la penúltima), la fan totalment irresistible. No us la perdeu.

Esperant  un miracle

( Leonard Cohen)

Amor, he estat esperant,

he estat esperant dia i nit.

No em  vaig  adonar del pas del temps

i he malgastat la meitat de la meva vida.

Vaig rebre  moltes  invitacions

i  sé que  algunes eren teves, però

jo estava  esperant,

esperant que  hi hagués un miracle.

Sé que em  vas  estimar de  veritat,

però també saps que jo tenia les mans lligades.

Reconec que  això et deu haver fet mal,

deu haver ferit el teu orgull

estar  sota  la meva  finestra

tocant el  tambor i la pandereta

mentre jo estava  aquí a dalt,

esperant que  hi hagués un miracle.

No crec que  això t´agradés.

Suposo que no t´agradava gens.

Aquí  no hi ha massa diversió

i els crítics són massa severs.

El mestre diu que és Mozart,

però quan estàs esperant un miracle,

tot sona com una patxanga.

Mentre esperes  un miracle

no queda  res més que  fer,

però en veritat jo no  he  sigut tant  feliç

des de el  final de la 2ona Guerra Mundial.

No queda  res més que  fer

quan saps que t´han enganyat

No queda res  més que  fer

quan  supliques només les  engrunes

Quan no queda res més que  fer

has de  seguir esperant

que passi algún miracle.

L´altra nit vaig somiar  amb tu, amor,

estaves pràcticament nua

però en alguna  part estaves feta de llum.

La sorra del  temps es desfeia entre els teus dits

mentre esperaves que passés algún miracle.

Vinga amor, casem-nos.

Hem estat sols massa  temps.

Tornarem a estar sols, però junts.

Haurem de  veure  si som tant forts.

Fem alguna  bogeria,

alguna cosa completament dolenta

mentre  tots dos esperem

que passi  algun miracle

Quan  has  caigut en el camí

i estàs  tirat sota la  pluja,

 en el moment que et preguntin:

ei, com et  va?

Evidentment  diràs que no et pots queixar,

però quan vulguin treure´t més informació

aleshores t´hauràs de  fer  el  boig

i dir-los que, simplement,

estaves esperant un miracle

Dylan i els amics

Hi han dues cançons que parlen de l´amistat que a mi  sempre m´emocionen cada vegada que les escolto.- La primera és el Bobby Jean del Bruce Springsteen. Hi ha una persona que sap molt bé de què parlo ( gràcies germà , ets el meu àngel).
La segona és la que continua tot seguit. Va dedicada a tots els meus amics del tren . Rodalies Calella-Barcelona durant més de 20 anys. Mira que han passat coses!!!!. D´alguns  ja no recordo ni  el nom. Per tots vosaltres, el meu cor.

BOB DYLAN'S DREAM

 EL SUEÑO DE BOB DYLAN

 

Cuando me dirigía al oeste a bordo de un tren me quedé dormido para descansar un poco.

Tuve un sueño que me puso triste concerniente a mí y a los pocos primeros amigos que tuve.

Con los ojos medio humedecidos miré a la habitación donde mis amigos y yo pasamos muchas tardes,  donde juntos solucionábamos nuestros problemas cantando y riendo hasta el amanecer.

Junto a la vieja y tosca estufa donde dejábamos nuestros sombreros hablábamos de nuestras cosas y cantábamos nuestras canciones sin añorar nada y sintiendonos completamente satisfechos hablando y bromeando del mundo exterior .

 Con los corazones ofuscados al paso del frío y el calor, no nos pasó por la cabeza que pudiéramos envejecer.

Nunca pensamos que no podríamos estar sentados allí, eternamente felices(  aunque, en verdad, la posibilidad de  que esto  ocurriera era una entre un millón )

Era muy fácil distinguir el blanco del negro,  era fácil distinguir lo que estaba bien de lo que estaba mal y aunque nuestras alternativas eran pocas, no nos asaltaba la idea  de que  nuestro camino juntos pudiera romperse y saltar en pedazos

Han pasado ya muchos años. Han habido muchos éxitos y también muchos fracasos. Muchos de  mis amigos han tomado distintos rumbos y jamás los he  vuelto a ver.

Deseo, deseo con todas mis fuerzas, aunque sé que es  en vano, que  simplemente pudiésemos sentarnos de nuevo en aquella  habitación.

Sacaría , feliz y sin dudarlo,  diez mil dólares de mi chistera si nuestras vidas pudiesen volver a ser como antes.

Un secret

Us he de  confessar un secret. El veritable motiu pel qual he començat a fer aquest bloc és vetllar per la meva  integritat física. Tinc un greu problema emocional que no hi ha hagut manera de  solventar amb el pas dels anys: necessito dir sempre el que  penso. Malauradament la diplomàcia no és una virtut de la que pugui presumir.Com deia Wilder, ningú es perfecte.
Aquesta incontinència ( us juro que preferiria tenir-la urinària) només  ha fet que  donar-me mal de caps. La veterania ha aconseguit que arribi a passar d´intervenir en converses alienes. L´ipod hi ha tingut molt a veure, a la tercera tonteria que escoltava a les meves "estimades rodalies de  renfe"  pujava el volum del trasto en qüestió i problema solventat. També ho ho he pogut atemperar  amb els coneguts, si bé de tant en tant cometo alguna relliscada que ha fet que la meva dona em foti una bona i merescuda bronca. Ho accepto.
El tema però s´agreuja quan es tracta de la gent que  estimo. Aquí si que no ho puc evitar i se m´emprenyen. Salvant humilment les distàncies ,ara entenc de veritat l´ofici de poetes, cantants i filòsofs. Deixen anar vitalment  la pasterada , es queden tranquils, i allà tu te les apanyis. Si ho mires fredament, per més que Dylan hagi estat la causa de que passis una mala estona, ves a  saber on el pots trobar per donar-li un cop de puny.
La culpa la tenen els  romans, uf. Una de les poques coses que vaig aprendre a les classes d´història va ser admirar una de les claus de l´expansió de l´Imperi: integrar per( o abans que) imposar. Consentien els Déus i les costums  dels pobles envaïts per estalviar-se conflictes i assimilaven per ells mateixos totes les coses de profit que els podien oferir. Amb perspectiva  històrica  haurem de convindre que malament del tot no els hi va anar( si exceptuen els pictes que era la part dels homes més semblant al mono, uns bèsties i uns salvatges en definitiva).
Potser sóc un il.lús en creure  que l´intercanvi d´idees i de coneixements és la base per créixer i millorar encara que moltes vegades sigui en detriment de veritats i afrimacions que creies absolutes.
No se si seré útil o no, el que  us  puc assegurar que  cada  vegada que en deixo anar alguna  em quedo tranquil de l´hòstia.
No us creieu que les  tinc totes  amb mi. Ara estic aquí, palplantat davant l´ordinador, temerós de  rebre una descàrrega elèctrica  que em  deixi amb la boca  i els ulls oberts com plats, la pell tenyida de  fum  i els cabells en  punxa i socarrimats.

poema

Aquest és meu...avui que plou

Polsims

de lluna

en el  teu

coll

Retrats

de pluja

en tres

petons

Només  la

lluna,

la pluja,

tu i jo.

Martí Pol

No et diré pas què hi ha rera cada paraula.

Ara ha plogut i el que  resta de  tarda

serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.

Diguem només el que és essencial:

els mots de créixer i estimar, i el nom

més útil  i senzill de  cada cosa

                                                               (Miquel Martí Pol)

Com m´agrada aquest poema! 

Sentir és un privilegi que vols compartir. Necessites  dir-los que val la pena. És veritat que et  farà més dèbil i vulnerable , però també que quan els altres sentin una lleu pessigada en el melic a tu se t´estriparà brutalment cada centímetre de la teva pell...

I per arribar a sentir necessites aprendre. I quan els altres es perdin en les paraules buïdes de sentit tu et quedaràs més sol que la una. Et menystindran i abusaran de tu en comptes d´admirar-te. I arribaràs a entendre que estimar és la única paraula que explica totes les coses

UNA ALTRA CANÇÓ DE COHEN

Un altre clàssic versionat per molta gent: Tori Amos, The Handsome Family... per mi  es prou encertada i molt ben interpretada la  versió ( traduïda al castellà) que fa la Cristina Rosenvinge en un concert d´homenatge que es va fer fa uns anys a Sant Feliu de Guíxols  al que vaig tenir la sort d´assistir. El que més m´impacta d´aquesta cançó d´amor, a part de la seva melodia i l´estructura de carta, és l´enfocament original que li dóna. Jo no recordo cap cançó en la que la narració la porti "el cornut"  en la que no predomina ni la  tragèdia ,ni la ràbia, ni el despit. Aquesta és una cançó d´auto-crítica de l´espòs per no haver estat prou atent, per donar les coses per sentades. Algú em  va  dir que era una cançó molt trista però jo considero que parla de la  resignació, de la comprensió, del perdó....Potser algun dia l´haurem de  cantar per nosaltres, en el més  absolut dels silencis

EL FAMÓS  IMPERMEABLE  BLAU

( Famous  blue raincoat-Leonard Cohen)

Són les  quatre de la  matinada d´un dia de finals de desembre. T´escric  per saber si estàs millor. A New York hi fa fred  però m´agrada la ciutat  on visc; la música del carrer Clinton  hi sona tota la nit.

He sabut  de que  t´estàs  construint una  petita casa  en  el desert més profund. Ara que  la  teva vida no té cap sentit  espero  que hagis  après  alguna mena de lliçó.

La Jane va venir  amb un floc dels  teus  cabells.- Em va dir que  tu  els  hi vas  regalar  aquella  nit  en la que  vas planejar  ser sincer. Vas ser alguna  vegada  sincer?

L´última  vegada que  et vam veure  t´havies tornat més vell i el teu famós  impermeable blau s´havia esgarrat  per  l´espatlla .

Vas anar cap a l´estació  a esperar tots  els trens  però vas anar cap a  casa sense la Lili Marlene. I aleshores  vas convidar a la  meva dona   a un petit tros de la  teva  vida  i  quan va  tornar  ja no era  la dona de  ningú

T´imagino  amb una rosa  entre les dents  com  un gitano prim  i rater . La Jane  ha marxat  i t´envia  records.

Què més  et puc dir germà , Què més puc dir al meu estimat assassí ? Crec que t´he perdonat  i que  et trobaré a  faltar ; estic content de que et creuessis en el  meu  camí.

Si alguna vegada  vens per aquí , per la Jane o per mi. Vull que sàpigues que el  teu enemic està dormint  i que la seva dona està lliure.

Però gràcies de la pena que li  vas treure de la mirada . Jo pensava que  tot estava perdut així que  no  vaig intentar  arreglar-ho

La Jane va venir  amb un floc dels  teus  cabells.- Em va dir que  tu  els  hi vas  regalar  aquella  nit  en la que  vas planejar  ser sincer. De tot cor, Leonard Cohen

DECISIONS EQUIVOCADES

Últimament he  escoltat moltes  vegades la cançó "Brownsville Girl" de Bob Dylan de l´àlbum "Knocked out loaded", un disc que , només per aquesta  cançó, molts autors haurien venut la seva pell al diable.
Gairebé al final  diu: " la gent no fa allò en el que  realment creu, fa  el que  creu que és més convenient i després se´n penedeix".
Sovint ens  auto-imposem racionalment una conducta determinada  per assolir un objectiu però, molts cops, o bé  no  tenim en compte, o bé  intencionalment obviem, el que realment sentim, allò que una  força brutal i desmesurada ens  surt de dintre.
N´hi han de tossuts que continuen amb el seu  full de ruta previst esperant , ingènuament, que arribi el resultat pretès, caigui  qui  caigui. Jo sóc de l´opinió que els sentiments, quan són de veritat, són massa forts per la raó. Els podem distreure abocant-nos a la  feina o a la  festa, o treballant per  fer creure als  altres la imatge que volem que  vegin de nosaltres. El que  fem , simplement, és anestessiar-nos. Però quan al  final  el nostre cor  surt a la llum, tot aquell  dolor que  hem  dissimulat com bonament hem pogut explota d´una manera cruel. I tard o d´hora, sempre explota.
Després de moltes cagades he dessistit totalment de buscar racionalment una solució al dolor. He après a  conviure-hi, a acceptar-lo com un malalt crònic. Això m´ha  fet valorar molt més les coses bones que he tingut, i que encara tinc;  els bons amics, els  records, un somriure inesperat, l´esperança...
No poder dominar allò que sents només té un fet positiu: la tranquilitat de consciència.  Fas el que pots, que  ja  és molt.
D´igual forma que a la natura, quan el teu cor està exposat a la  vida, un motiu  concret o simplement el temps fa que les coses puguin canviar, i aquesta  simple possibilitat ja és un gran triomf.

TRACK LISTING PER MOMENTS "XOF"

Apart dels clàssics recorrents, Dylan, Cohen, Morrison, Waits,  hi ha un munt d´artistes "minoritaris" que fan molt bona música. Us deixo una petita mostra que  jo  faig servir quan tens aquells dies  grisos  i tous( la referència a les  tardes plujoses està massa sobada) en els que ve de gust una mica de  calma i gaudir d´aquestes preciositats.

1.- Shoreline- Anna Ternheim
2.- November-Azure Ray
3.- I´m still here-Damien Jurado
4.- Chasing dragons-Gemma Hayes
5.- In these arms- The swell season
6.- If you love me-Glen Hansard/Marketa Irglova
7.-Concrete Heart-Great Lake swimmers
8.- Baby, That´s not all-Josh Ritter
9.- My Favorite love-Maria Taylor
10.-Gatekeeper-Meg Hutchinson
11.- Swimming pool- Jess Klein
12.- Animals-Sara Lov
13.- In the end-Mia Doi Todd
14.- The weary kind- Ryan Bingham

Al.leluia-Leonard Cohen

Vull començar aquesta nova experiència en els blocs amb una traducció que vaig fer fa molts pocs dies d´una fantàstica cançó de Leonard Cohen , que fusiona les dues versions que havien sortit per separat en diferents albums del canadenc.
Moltíssims intèrprets han cantat l´Al.leluia de Cohen. Les més famoses son les de Jeff Buckley i del Rufus Wainwright. Un fet curiós és que per Internet corre una versió que va fer el propi Bob Dylan( de qui és molt poc habitual que versioni a clàssics moderns)
M´he permès certes llicències poètiques en trobar el significat etimòlogic d´al.leluia (lloança joiosa a Déu) i adaptar-lo al final de cada estrofa , amb més o menys encert.
Tota cançó té un motiu, però sobretot té un moment. Trieu el vostre.


Al.leluia ( Leonard Cohen)

Versió concerts (2009-2010)

Una vegada vaig escoltar que hi havia un acord secret que el Rei David tocava i que feia feliç a Déu.-Però a tu estimada no t´ha interessat mai massa la música. No és veritat? Les coses funcionen així: la quarta nota, la cinquena… la nota menor que baixa, la nota major que augmenta…Aquí tenim a un rei desconcertat composant l´Al.leluia.

*******************

La meva fe era poderosa però necessitava provar-la.
La vaig veure banyar-se al terrat. La seva bellesa i la llum de la lluna em van trastornar del tot.
Aleshores ella em va lligar a la cadira de la cuina, va destrossar tot el meu reialme i em va tallar els cabells (treient-me tota la força), i dels meus llavis ella em va arrencar la necessitat joiosa de donar gràcies a Déu.

*****************

Oh, amor meu, potser hi ha algun Déu allà dalt, però jo, tot el que he après d´estimar és com disparar a tothom que t´amenacés.
No són les meves llàgrimes el que escoltes aquesta nit, no és cap pelegrí il.luminat que proclama haver vist la llum . No amor meu, no, és una manera freda i absolutament trencada de donar gràcies a Déu.

*******************

Escolteu-me gent. Jo ja he estat aquí abans. Conec aquesta habitació. He caminat per aquest pis. Tu saps que acostumava a viure en solitud abans de coneixe´t. He vist la teva bandera com onejava en aquest arc de marbre.. Però escolta´m bé: l´amor no és cap mena de marxa victoriosa, és una manera freda i també molt solitària de donar gràcies a Déu.

*********************


Va haver-hi un temps en el que em deixaves conèixer tot el que realment passava en el teu interior. Però ara fa temps que no m´ho ensenyes. No és veritat amor?. I ara recordo com em movia dins teu i com l´Esperit Sant també és movia… i com cada sospir que tots dos dibuixavem en l´aire era per donar gràcies a Déu

***********************

Vaig fer-ho el millor que vaig saber, tot i que sé que això no era massa. No podia sentir així que vaig aprendre a tocar. He estat totalment sincer. No he vingut fins aquí per fer-te sentir una idiota. I encara que les coses entre nosaltres acabessin malament , estic aquí, plantat davant d´aquesta cançó, amb res més que dir que donar-te les gràcies