Martí Pol

No et diré pas què hi ha rera cada paraula.

Ara ha plogut i el que  resta de  tarda

serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.

Diguem només el que és essencial:

els mots de créixer i estimar, i el nom

més útil  i senzill de  cada cosa

                                                               (Miquel Martí Pol)

Com m´agrada aquest poema! 

Sentir és un privilegi que vols compartir. Necessites  dir-los que val la pena. És veritat que et  farà més dèbil i vulnerable , però també que quan els altres sentin una lleu pessigada en el melic a tu se t´estriparà brutalment cada centímetre de la teva pell...

I per arribar a sentir necessites aprendre. I quan els altres es perdin en les paraules buïdes de sentit tu et quedaràs més sol que la una. Et menystindran i abusaran de tu en comptes d´admirar-te. I arribaràs a entendre que estimar és la única paraula que explica totes les coses