DECISIONS EQUIVOCADES

Últimament he  escoltat moltes  vegades la cançó "Brownsville Girl" de Bob Dylan de l´àlbum "Knocked out loaded", un disc que , només per aquesta  cançó, molts autors haurien venut la seva pell al diable.
Gairebé al final  diu: " la gent no fa allò en el que  realment creu, fa  el que  creu que és més convenient i després se´n penedeix".
Sovint ens  auto-imposem racionalment una conducta determinada  per assolir un objectiu però, molts cops, o bé  no  tenim en compte, o bé  intencionalment obviem, el que realment sentim, allò que una  força brutal i desmesurada ens  surt de dintre.
N´hi han de tossuts que continuen amb el seu  full de ruta previst esperant , ingènuament, que arribi el resultat pretès, caigui  qui  caigui. Jo sóc de l´opinió que els sentiments, quan són de veritat, són massa forts per la raó. Els podem distreure abocant-nos a la  feina o a la  festa, o treballant per  fer creure als  altres la imatge que volem que  vegin de nosaltres. El que  fem , simplement, és anestessiar-nos. Però quan al  final  el nostre cor  surt a la llum, tot aquell  dolor que  hem  dissimulat com bonament hem pogut explota d´una manera cruel. I tard o d´hora, sempre explota.
Després de moltes cagades he dessistit totalment de buscar racionalment una solució al dolor. He après a  conviure-hi, a acceptar-lo com un malalt crònic. Això m´ha  fet valorar molt més les coses bones que he tingut, i que encara tinc;  els bons amics, els  records, un somriure inesperat, l´esperança...
No poder dominar allò que sents només té un fet positiu: la tranquilitat de consciència.  Fas el que pots, que  ja  és molt.
D´igual forma que a la natura, quan el teu cor està exposat a la  vida, un motiu  concret o simplement el temps fa que les coses puguin canviar, i aquesta  simple possibilitat ja és un gran triomf.