UNA ALTRA CANÇÓ DE COHEN

Un altre clàssic versionat per molta gent: Tori Amos, The Handsome Family... per mi  es prou encertada i molt ben interpretada la  versió ( traduïda al castellà) que fa la Cristina Rosenvinge en un concert d´homenatge que es va fer fa uns anys a Sant Feliu de Guíxols  al que vaig tenir la sort d´assistir. El que més m´impacta d´aquesta cançó d´amor, a part de la seva melodia i l´estructura de carta, és l´enfocament original que li dóna. Jo no recordo cap cançó en la que la narració la porti "el cornut"  en la que no predomina ni la  tragèdia ,ni la ràbia, ni el despit. Aquesta és una cançó d´auto-crítica de l´espòs per no haver estat prou atent, per donar les coses per sentades. Algú em  va  dir que era una cançó molt trista però jo considero que parla de la  resignació, de la comprensió, del perdó....Potser algun dia l´haurem de  cantar per nosaltres, en el més  absolut dels silencis

EL FAMÓS  IMPERMEABLE  BLAU

( Famous  blue raincoat-Leonard Cohen)

Són les  quatre de la  matinada d´un dia de finals de desembre. T´escric  per saber si estàs millor. A New York hi fa fred  però m´agrada la ciutat  on visc; la música del carrer Clinton  hi sona tota la nit.

He sabut  de que  t´estàs  construint una  petita casa  en  el desert més profund. Ara que  la  teva vida no té cap sentit  espero  que hagis  après  alguna mena de lliçó.

La Jane va venir  amb un floc dels  teus  cabells.- Em va dir que  tu  els  hi vas  regalar  aquella  nit  en la que  vas planejar  ser sincer. Vas ser alguna  vegada  sincer?

L´última  vegada que  et vam veure  t´havies tornat més vell i el teu famós  impermeable blau s´havia esgarrat  per  l´espatlla .

Vas anar cap a l´estació  a esperar tots  els trens  però vas anar cap a  casa sense la Lili Marlene. I aleshores  vas convidar a la  meva dona   a un petit tros de la  teva  vida  i  quan va  tornar  ja no era  la dona de  ningú

T´imagino  amb una rosa  entre les dents  com  un gitano prim  i rater . La Jane  ha marxat  i t´envia  records.

Què més  et puc dir germà , Què més puc dir al meu estimat assassí ? Crec que t´he perdonat  i que  et trobaré a  faltar ; estic content de que et creuessis en el  meu  camí.

Si alguna vegada  vens per aquí , per la Jane o per mi. Vull que sàpigues que el  teu enemic està dormint  i que la seva dona està lliure.

Però gràcies de la pena que li  vas treure de la mirada . Jo pensava que  tot estava perdut així que  no  vaig intentar  arreglar-ho

La Jane va venir  amb un floc dels  teus  cabells.- Em va dir que  tu  els  hi vas  regalar  aquella  nit  en la que  vas planejar  ser sincer. De tot cor, Leonard Cohen