Al.leluia-Leonard Cohen

Vull començar aquesta nova experiència en els blocs amb una traducció que vaig fer fa molts pocs dies d´una fantàstica cançó de Leonard Cohen , que fusiona les dues versions que havien sortit per separat en diferents albums del canadenc.
Moltíssims intèrprets han cantat l´Al.leluia de Cohen. Les més famoses son les de Jeff Buckley i del Rufus Wainwright. Un fet curiós és que per Internet corre una versió que va fer el propi Bob Dylan( de qui és molt poc habitual que versioni a clàssics moderns)
M´he permès certes llicències poètiques en trobar el significat etimòlogic d´al.leluia (lloança joiosa a Déu) i adaptar-lo al final de cada estrofa , amb més o menys encert.
Tota cançó té un motiu, però sobretot té un moment. Trieu el vostre.


Al.leluia ( Leonard Cohen)

Versió concerts (2009-2010)

Una vegada vaig escoltar que hi havia un acord secret que el Rei David tocava i que feia feliç a Déu.-Però a tu estimada no t´ha interessat mai massa la música. No és veritat? Les coses funcionen així: la quarta nota, la cinquena… la nota menor que baixa, la nota major que augmenta…Aquí tenim a un rei desconcertat composant l´Al.leluia.

*******************

La meva fe era poderosa però necessitava provar-la.
La vaig veure banyar-se al terrat. La seva bellesa i la llum de la lluna em van trastornar del tot.
Aleshores ella em va lligar a la cadira de la cuina, va destrossar tot el meu reialme i em va tallar els cabells (treient-me tota la força), i dels meus llavis ella em va arrencar la necessitat joiosa de donar gràcies a Déu.

*****************

Oh, amor meu, potser hi ha algun Déu allà dalt, però jo, tot el que he après d´estimar és com disparar a tothom que t´amenacés.
No són les meves llàgrimes el que escoltes aquesta nit, no és cap pelegrí il.luminat que proclama haver vist la llum . No amor meu, no, és una manera freda i absolutament trencada de donar gràcies a Déu.

*******************

Escolteu-me gent. Jo ja he estat aquí abans. Conec aquesta habitació. He caminat per aquest pis. Tu saps que acostumava a viure en solitud abans de coneixe´t. He vist la teva bandera com onejava en aquest arc de marbre.. Però escolta´m bé: l´amor no és cap mena de marxa victoriosa, és una manera freda i també molt solitària de donar gràcies a Déu.

*********************


Va haver-hi un temps en el que em deixaves conèixer tot el que realment passava en el teu interior. Però ara fa temps que no m´ho ensenyes. No és veritat amor?. I ara recordo com em movia dins teu i com l´Esperit Sant també és movia… i com cada sospir que tots dos dibuixavem en l´aire era per donar gràcies a Déu

***********************

Vaig fer-ho el millor que vaig saber, tot i que sé que això no era massa. No podia sentir així que vaig aprendre a tocar. He estat totalment sincer. No he vingut fins aquí per fer-te sentir una idiota. I encara que les coses entre nosaltres acabessin malament , estic aquí, plantat davant d´aquesta cançó, amb res més que dir que donar-te les gràcies