Després d´un temps per oblidar, anem, poc a poc, solventant temes pendents, sobretot amb mi mateix. ( A mis soledades voy,de mis soledades vengo,porque para andar conmigo me bastan mis pensamientos ,deia Lope).
La indefinició de les coses que et passen et trastoca , t´abala i et fa cometre masses errors( és important saber-los reconèixer).
Quan al final arribes a identificar el problema, l´aïlles , li dones un nom i li proposes una solució. Si posant tot el que tens al teu abast no el pots solventar, l´acceptes com una part de tu mateix i continues endavant. És millor així que no inventar-se altres remeis que l´única cosa que faran serà allargar l´agonia.
Visto lo visto, heus aquí el nou Enric( vestit de verd i al costat esquerre del ring): home pecador com tots, 1'69 cm d´alçada i 83 kg de pes( Toma ya, de 108 a 83...alguna cosa bona ha de tenir passar-ho xungo).
I ara mateix estic terriblement romàntic( en unes variants meves una mica sui-gèneris , poc conegudes, i que aquí no cal desvetllar) i m´he posat a traduir una cançoneta d´un cantautor d´Idaho que recomano amb els ulls clucs :JOSH RITTER( apunteu el nom que el xaval va per estrella).
I com deia Martí Pol: i via enfora, que tot està per fer, i tot és possible.
ohhhh yeahhh!!!!!
Nena, això no és tot( Baby that´s not all)
Doblega´t contra mi com si fossis un ocell de paper.
Aquesta nit volarem una estona.
Simplement dona´m la teva paraula d´honor.
Abraça´m a mi com jo t´abraço a tu
Una simple agulla aguanta una campana,
El cel d´aquesta nit aguanta la lluna
fonent engrunes de neu
que t´agafaran quan caiguis.
Nena, això no és tot.
I aleshores com estrelles que cauen
anirem a dormir,
entre els nostres braços esperançats,
en òrbites al voltant d´aquest resplandor,
i sota la manta es refugiarem de les decepcions,
sempre t´agafaré quan caiguis.
Nena, això no és tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario