La poesía es un arma cargada de futuro(fragments)
"....Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir quien somos quien somos , nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno. Estamos tocando el fondo..."
"...Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse..."
Vaig conèixer aquest poema de la mà del Paco Ibañez en un dels seus cds, no recordo quin.
N´hi han de valents que s´arrisquen, que s´exposen, que prenen partit per allò que creuen o que estimen, que no es callen, que fugen del còmode, contemplatiu i invisible remat . I qualsevol aposta només dóna un resultat. Guanyar o perdre, no hi han alternatives. L´ èxit acostuma a ser massa íntim pels seus mèrits. La derrota , en canvi, és sempre massa dolorosa. No es té mai en compte la valentia del primer pas. En el millor dels casos sovintegen les burles, els mig somriures còmplices, cap rastre de tendresa. Pitjor els hi va a tots aquells que per les seves idees o simplement per amor arriben completament despullats i exposats al més sever dels càstigs, la indiferència , la solitut. Com deia el Dylan "they will jump on your misfortune when you´re down". Jo admiraré sempre als qui prenguin partit, partit fins tacar-se
No hay comentarios:
Publicar un comentario