jueves, 16 de septiembre de 2010

DECISIONS EQUIVOCADES

Últimament he  escoltat moltes  vegades la cançó "Brownsville Girl" de Bob Dylan de l´àlbum "Knocked out loaded", un disc que , només per aquesta  cançó, molts autors haurien venut la seva pell al diable.
Gairebé al final  diu: " la gent no fa allò en el que  realment creu, fa  el que  creu que és més convenient i després se´n penedeix".
Sovint ens  auto-imposem racionalment una conducta determinada  per assolir un objectiu però, molts cops, o bé  no  tenim en compte, o bé  intencionalment obviem, el que realment sentim, allò que una  força brutal i desmesurada ens  surt de dintre.
N´hi han de tossuts que continuen amb el seu  full de ruta previst esperant , ingènuament, que arribi el resultat pretès, caigui  qui  caigui. Jo sóc de l´opinió que els sentiments, quan són de veritat, són massa forts per la raó. Els podem distreure abocant-nos a la  feina o a la  festa, o treballant per  fer creure als  altres la imatge que volem que  vegin de nosaltres. El que  fem , simplement, és anestessiar-nos. Però quan al  final  el nostre cor  surt a la llum, tot aquell  dolor que  hem  dissimulat com bonament hem pogut explota d´una manera cruel. I tard o d´hora, sempre explota.
Després de moltes cagades he dessistit totalment de buscar racionalment una solució al dolor. He après a  conviure-hi, a acceptar-lo com un malalt crònic. Això m´ha  fet valorar molt més les coses bones que he tingut, i que encara tinc;  els bons amics, els  records, un somriure inesperat, l´esperança...
No poder dominar allò que sents només té un fet positiu: la tranquilitat de consciència.  Fas el que pots, que  ja  és molt.
D´igual forma que a la natura, quan el teu cor està exposat a la  vida, un motiu  concret o simplement el temps fa que les coses puguin canviar, i aquesta  simple possibilitat ja és un gran triomf.

1 comentario:

  1. Querido amigo...Nunca acabamos de conocernos del todo... Tampoco las habilidades de cada parte de nuestro cuerpo. Una vida entera pensando que las manos es nuestro mejor apéndice para escribir. Hoy, leo tu blog y me doy cuenta de que con lo que mejor se escribe, es con el corazón. Un gran y sentid abrazo.

    ResponderEliminar