lunes, 27 de septiembre de 2010

Centra´t Bagué

L´altre dia  escrivia  que l´auto-crítica era la tòfona de les virtuts. Diria que en puc presumir de tenir-la però , avui  mateix,  donaria  el que  fos  per ser com aquells immortals posseidors de la  veritat absoluta en que  tot  és sempre  culpa dels  altres, o com a molt , del mal temps i de les males condicions en que es viu i es  treballa. ( un dels meus mestres  n´era un d´ells  i vaig  vaig  aconseguir aprendre-ho).-
 Hem de partir de la premisa  que  l´auto-critica és sempre unilateral i res  importa el  fet de que els altres  la tinguin  o hagin de tenir  respecte a tu i els  teus fets.-
Acceptat  això ( un és com és) , en el  meu  cas  concret, aquesta punyetera “virtut”, em causa ràbia, desconcert, impotencia, sentiment infinit de  culpa  i una necessitat vital d´ intentar reparar la desfeta. Res premeditat, em surt de  dintre. El resultat és que  em passo la vida demanant perdó . I ho faig de  cor, no pensant que també me l´haurien de demanar alguna  vegada a mi( bé de vegades  ho penso però no ho dic mai). Ja ho he  dit, unilateralitat.
Avui ha  estat un dia d´aquests que prefereixo que s´acabi d´una  vegada.  Estic molt cabrejat amb mi mateix-He incomplert la promesa de no fumar,  ja no completaré el meu primer entrenament per la mitja marató  etc etc etc( continuo sembrat joder).
Per acabar-ho de rematar avui s´ha posat en evidencia un fet que arrastro des del mes de  juliol.  Estic  absolutament descentrat, dispers, absent,  i molt, molt cremat de la   meva  feina. He arribat a uns nivells que m´amoïnen de  veritat. Aquest mateix  matí  tenia a  15 tios per firmar una  escriptura (alguns  venien de  fora expressament) i no s´ha pogut  signar per un error garrafal meu, un problema d´atenció, de  responsabilitat.. Em paguen molts diners   per fer-ho bé  i d´aquí en mengem quatre… i el que és més cert de  tot… no se  fer, ni puc fer una altra  cosa… No em puc permetre  cap xul.leria.
He  de ressorgir com  sigui, re-inventar-me  si cal. Les causes no importen i només es justifiquen en la meva més profunda intimitat. Tothom vol resultats. Centra´t Bagué, centra´t.

2 comentarios:

  1. Si si, pot ser t'has de centrar Bagué, però pensa què el que et passa a tu ens passa a tots...i no t'enfadis tant amb tu mateix, "porque vales mucho"

    ResponderEliminar
  2. No siguis tan dur amb tu mateix. Si em permets un consell, en una operació, sigui del nivell que sigui, no et confiïs ni et relaxis, sempre alerta.
    Son molts els encerts que has tingut al llarg de la teva vida laboral, no et pots censurar ni recriminar-te absolutament res, no en tens cap dret.

    ResponderEliminar