lunes, 29 de noviembre de 2010

de bon mati

Bon dia a tothom, benvinguts al show!

Com tots els  dilluns, les sis del  matí, és una hora propícia per la solitut. El  meu cap es desborda amb un vertígen  suïcida.-

Ho poso tot a la safata dels meus  ulls i repasso amb insistencia els meus  sentits.

De  vegades m´espanta la persistència,  intensitat i claredat del que  sento i molts  cops  crec que és  una sort que tot quedi dins meu, sense que ningú s´hi interessi  . En aquest  sentit el silenci és un aliat enorme.

Encara que sovint pensi que  pago un preu massa  alt per les coses bones que em passen a la vida sempre  acabo concloent que és l´única manera que sé i puc fer. El conjunt és imperfecte però sempre  hi ha  un perquè.

I el meu perquè és una simple  qüestió de globalitat, veure-ho tot com un tot. No vaig saber mai veure un cos sense percebre les  ganes que tenia per estimar. Vaig veure intel.ligència més  enllà d´una broma  simpática.  En els desaires sempre imperava  més  la tristesa del perquè no havies  fet  que una  simple venjança.

Però sobretot tenia  una visió clara i meridiana del  seu cor i de totes les seves  possibilitats, tota la seva magnífica extensió. Per aquest motiu  sempre m´he quedat un pas  enrera, sentint-me un privilegiat per saber veure el que els altres no sabran ni podran veure  ni en el millor dels seus  somnis, però alhora també molt sol quan ells  mateixos no ho saben o el que és pitjor, no s´ho volen creure


No hay comentarios:

Publicar un comentario