MAKE YOU FEEL MY LOVE-

Em fan molta gràcia tots aquells  que  quan s´auto-defineixen no s´ atreveixen  a introduir-hi factors  contradictoris. Podria semblar un símptoma d´inconsistència, de debilitat . Tot  per el mur perfecte.

El Bob Dylan em va  ensenyar  que  tots sóm una  mica de cada  cosa, que el canvi és un  fet intrínsec en nosaltres mateixos , tot en el moment que toca.

Per aquest motiu no em fa  cap vergonya  dir que sóc  una mica borde, tou, fred, simpàtic, càustic, irritable, solitari, ploraner, neuròtic, sobrat,  pastelosament  romàntic però sobretot,  formo part del gran misteri, estimar i ser estimat, “pa lo bueno y pa lo malo”.

Vinga Bob, ensenya´ls que  tu també  pots ser un romàntic.

To make you feel my love

( per fer-te sentir el meu amor)

Quan la pluja et ve de cara

i tot el  teu món està a la  teva maleta,

podría  oferir-te  una  tendra abraçada

per fer-te sentir el meu amor.

Quan les estrelles  i les ombres del  vespre apareixen

i no  hi ha ningú que pugui assecar les tevés llàgrimes

jo podría abraçar-te durant un milió d´anys

per fer-te sentir el meu amor.

Jo sé que encara no t´has refet del  tot

però jo mai et faria cap mal,

No tinc cap dubte, desde el primer  moment que ens vam trobar,

a quin lloc  realment pertanyies.

Passaria  gana, aniria de  negre, em posaría  trist,

M´arrastraria per les Avingudes…

No hi hauria  res que no pogués  fer

per fer-te sentir el meu amor.

Les tempestes están furioses en aquest mar esvalotat

i a l´autopista  de les lamentacions

els vents del canvi  bufen  salvatges i lliures.

Tu encara no has trobat ningú com  jo.

Podria fer-te  feliç, podría  fer  realitat tots els teus somnis.

No hi ha res  que jo no faria,  fins i tot anar als confins de la terra

per fer-te sentir el meu amor