miércoles, 17 de noviembre de 2010

EVERYBODY HURTS DE REM I REFLEXIONS VÀRIES

Avui  he  tingut un mal dia, coses que passen. Com deia en Nacho Vegas “ es jodido, ya lo sé, pero no es dramático”.
La veritat és que  cada  dia  em queda més poca fe.
El món està en mans dels immortals( aquells que es posen a ells primers de  tot) i dels inconscients(   són pitjors, perque en  abscència de mala  fe, no els hi pots tirar res  en cara).
La resta ens passem la  vida demanant perdó.
Els immortals  t´ajudaran només en allò  que no els pugui perjudicar i/o que no els impliqui  cap renúncia, és a dir, rebràs les  engrunes de tot plegat.
Dels  inconscients pots rebre, o bé la indiferència ( no perque passin de  tu sino perque són sords i per més que els cridessis amb un puto megàfon a  cau d´orella no et sentirien) o bé la  sorpresa, que els agafarà atabalats  i no en donaran una  a dretes.
En fi, “lo dicho”, cadascú a  fabricar  les seves pròpies  receptes de supervivència: “canelons fets a la meva  manera” com vaig  veure en un llibre de  cuina i em va fer molta gràcia.
El meu plat estrella és la música. Determinades  cançons en moments concrets. Les matxaco reiteradament  fins que el cantant treu el cap per l´ipod  per dir-me: Ja n´hi ha prou nano!!!
Està vist que  la tortura compartida reconforta. No et sents tan sol.
Com que el dia ha estat  xungo de debò, avui necessitava  droga dura. He  escollit “una de les deu cançons que més fan plorar als  homes”( vegeu el bloc) . Un top ten en tota regla.
Li ha tocat patir-me al Michael Stipe dels REM  amb el seu “ Everybody Hurts”, un cinc estrelles  en la  meva Guia Michelin .
Ups! El màxim d´estrelles no eren tres??????.. Estic rient per pimera vegada en aquest asquerós dia ...veieu com funciona?




A tothom li fan mal (Everybody hurts-REM)

Quan el dia és la llarg i la nit, quan la nit és només teva.
Quan estàs segur de que ja n´has tingut prou
d´aquesta vida, resisteix.No et deixis portar.
Tothom plora i a tothom li fan mal algunes vegades

Algunes vegades tot va malament
Ara és hora de cantar.
Quan el teu dia és una nit solitària.
Resisteix, resisteix.
Si tens ganes de  deixar-te anar
Quan estàs segur de que ja n´has tingut prou
d´aquesta vida, bé donç, resisteix.

A tothom li fan mal.
Reconforta´t amb els teus amics.
No et donis per vençut,
Oh no, no et donis per vençut.
No,no,no, tu no estàs sol

Si estàs tu sol en aquesta vida
I els dies i les nits són massa llargs
Quan penses de que ja n´has tingut prou
d´aquesta vida per resistir
Bé, a tothom li fan mal algunes vegades.
Tothom plora
i a tothom li fan mal algunes vegades
Així que resisteix, resisteix.
A tothom li fan mal i tu no estàs sol

1 comentario:

  1. Els inmortals son sers que no ho saben que hi son, la seva inconsciència els fa ser perversos
    i esperen dels altres tot el que ells no poden tenir i no poden donar.
    Jo en coneixo algúns de realment inmortals son inevitables. Esquiva'ls si pots

    ResponderEliminar