Ja deia l´altre dia que la Maria Taylor és el meu petit secret. Abans d´actuar en solitari tenia un grup que es deia Azure Ray.-
Si a la tardor li hem de posar alguna cançó aquesta és NOVEMBER,
Quina delicada, magnífica i deliciosa preciositat….
November.-
Estic esperant que s´acabi aquest examen
perque comencin aviat els dies més lleugers.
Estaré sola però tal volta més despreocupada
com una cometa que flota sense cap esforç.
Tenia por d´estar sola , però ara estic espantada
perque estar sola era el que volia.
De totes aquestes cares no n´hi ha cap d´igual.
Com poden haver-hi tantes personalitats,
tantes mans buïdes sense vida,
tants cors que demanen tant?
I ara sembla que el meu patiment està lluny
fins que sigui presonera d´aquests candaus de dolor.
Els trencaré i els llençaré ben lluny
fins que vinguin els dies de pluja que els faran quedar,
aleshores ploraré ben fort totes aquestes cançons tan tristes
on totes les paraules encara ressonen cada dia com un eco en el meu cap
i no crec que marxin mai més.
És com quan penses en la casa on vas passar l´infantesa
Mai podem tornar a on realment pertanyem .
Estic a punt de fer una foto més a això
i trobar-ho en mi mateixa. Ho trobaré en mi mateixa.
Ara s´apropa aquella época de l´any que em recorda que ja no estàs aquí
Així que crec que voldré estar sola. Entén que no et contesti el telèfon.
Em sentaré i contemplaré els meus murs profunds i tristos
fins que no pugui veure absolutament res,
només particules, algunes ràpides, algunes lentes .
Tot el que els meus ulls veuen és tot el que sé.
Així que estic a punt de fer una foto més a això
i trobar-ho en mi mateixa. Ho trobaré en mi mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario