martes, 30 de noviembre de 2010

Novembre

 Ja deia l´altre dia que la Maria Taylor és el meu petit secret. Abans d´actuar en solitari tenia un grup que es deia  Azure Ray.-
Si a la  tardor li hem de posar  alguna cançó aquesta és NOVEMBER,
Quina  delicada, magnífica  i deliciosa preciositat….




November.-

Estic esperant que s´acabi aquest examen
perque comencin aviat els dies més lleugers.
Estaré sola però tal volta més despreocupada
com una  cometa que  flota sense  cap esforç.
Tenia por d´estar sola , però ara estic espantada
 perque estar sola  era el que  volia.
De totes aquestes  cares no n´hi ha cap d´igual.
Com poden haver-hi tantes personalitats,
tantes mans  buïdes sense vida,
tants cors que demanen tant?
I ara sembla que el meu patiment està lluny
fins que  sigui presonera d´aquests candaus de  dolor.
Els trencaré i els llençaré ben lluny
fins que  vinguin els dies de pluja que els faran quedar,
aleshores  ploraré ben  fort totes aquestes cançons tan tristes
on totes les paraules encara ressonen  cada dia com un  eco en el meu cap
i no crec  que  marxin  mai més.
És com quan penses en la casa on vas  passar l´infantesa
Mai podem  tornar a on realment pertanyem .
Estic a  punt de  fer una  foto més  a  això
i trobar-ho en mi mateixa. Ho trobaré en mi mateixa.
Ara  s´apropa aquella época de l´any que em recorda que ja no estàs aquí
Així que crec que voldré estar sola. Entén que no  et contesti el telèfon.
Em sentaré  i contemplaré els meus murs profunds i  tristos
fins que no pugui veure absolutament  res,
només particules, algunes ràpides, algunes lentes .
Tot el que els meus ulls veuen és  tot el que sé.
Així que estic a  punt de  fer una  foto més  a  això
i trobar-ho en mi mateixa. Ho trobaré en mi mateixa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario