Però jo estic encara a la carretera, anant de cap a una altra cruïlla.Tots dos sempre vam sentir el mateix, simplement teníem punts de vista diferents, enredats en tristesa.
( Tangled up in blue-Bob Dylan)
Li havien ensenyat que un lleó sense llei sempre serà abatut i que la seva pell, despresa i lliure, serà l´abric d´algú altre.
Babilònia era massa poderosa i confusa.
La seva mirada era una carta sense escriure. L´extremada bellesa del seu silenci no cabia en els límits del mar, tan ple de tot i desvalgut alhora.
En John havia estat , per un moment, dins seu, arraulit com un nen, amb petits i prou motius per estimar-la per sempre. Però alguna porta es va tancar, deixant-lo dintre.
Tot el que ella no li va dir no va protegir-la. Cada paraula , cruel i meticulosament prevista, era una petjada més de distància.
Ningú va dir-li mai que la solitut que prové de la rendició és l´única que no es pot vèncer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario