La cervesa m´ infla les parpelles i semblo un mussol artrític i dormilega que farfulla incongruents i repetides demandes d´afecte.
Mentre ballo però, pre-etíl.lic i pre-idiota , el mussol es transforma , com un pokémon, en un ànec hiper-vitaminat amb les òrbites descontrolades i amb un somriure pre-psicòtic amb el que sempre va somiar Jack Nicholson. Si al paisatge li afegeixes les sempre inquietants pluges de suor i la camisa absolutament descomposada, en Jack s´ha convertit en una nena maricona sense cap futur en el "business".
Si el pobre Lear venia tot el seu regne per un cavall, jo en conec uns quants que canviarien la dona per un bon suc de civada. El que no tinc tant clar és si , en determinats caso, ho fan a propòsit per al.legar "transtorn mental transitori" una vegada no es pogués desfer el canvi.
L´altre problema de la gloriosa gasolina groga és de física pura i dura: el gas.
Diuen els principis teòrics que tot el que puja baixa i això és mentida podrida. Els donuts, quan pugen, diuen que d´allà no els treu ni cristo. Estan sempre en permanent diumenge a la tarda d´ hivern, abrigadets amb la mateixa manta ronyosa, menjant crispetes amb una bona peli mentre a fora diluvia.
Qui se´n va del paradís?. Només els tontos i els poetes.
Donç amb les bombolles passa el mateix-. A la tercera andanada ja t´entra el complexe de globus pixaner. Tu et deixes anar , mirant el sostre, esbufegant, alleugerit amb un puríssim plaer físic però no trobes contrapartida.
La teva panxa, amant ocasional, s´ha quedat volumètricament igual i et pregunta, entre decebuda i mosquejada: i jo què?
Així que frustrat i ja gairebé serè tornes a la manada. Dissimules i continues ballant mentre les ninetes de Freixenet(sort que porten casc) van donant-se cops de cap a les parets de la caverna. Tu els hi dius: tranquiles princeses, que això passarà...
I arriba el moment en que em moro de ganes de sortir d´allà, jo i els meus gasos en perfecta harmonia celestial.
Tots els meus companys, que m´han triplicat en intensitat ingestiva, continuen tant panxos, descollonant-se de riure mentre acompanyen a "Paquito el Chocolatero". Fins i tot n´hi han que s´acaricien el ventre com una prenyada, com si diguéssin:´- Ui nena, el bebé no para de moure´s, m´està donant patades, avui no toca, anem-nos-en a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario