Joana d´arc i un petit miracle aquest matí

Aquest matí, mentre anava  a l´estació,  m´ha passat una cosa  molt rara. Feia  molt fred però de sobte he entrat en calor. He  sentit que no estava  sol, que  hi havia algú amb mi.- He sentit  que m´acompanyava i que la gelor que tenia a la cara  es convertia en carícies. Creieu-me  hi havia tendresa per tot arreu.

Ja sabeu que  em poso les cançons de l´ipod de forma aleatòria  i mentre estava  flipant  amb el que em passava  ha  sortit el Joan of Arc del Leonard Cohen  . Direu que son  casualitats  però aquesta  cançó parla d´una  dona  que s´entrega a un home.

Molt poques  vegades  hem tingut el privilegi que algú se´ns lliuri a  nosaltres fins a quedar-se  desprotegida del seu propi cor.

L´home  que  hagi tingut aquesta  sort haurà d´estar agraït sempre.

No podia fer una altra cosa que traduir-la.- Ni més ni menys.

JOANA D´ARC – LEONARD COHEN

I les  flames van  seguir  Joana d´Arc

mentre venia a cavall a través de la foscor.

No hi havia  cap lluna per mantenir brillant la seva armadura.

Cap home per prendre-la aquesta nit fumejant.

Ella va dir: Estic cansada de la  guerra,

vull la classe de treball que  tenia abans,

un vestit de núvia o quelcom que sigui blanc

per  portar a  sobre la meva gana sense mesura.

Estic content de sentir-te parlar d´aquesta manera.

Tu saps que  he vist com muntaves a cavall  cada dia.

I alguna cosa  dins  meu desitja conquerir

aquesta  freda i solitària heroïna

I tu qui ets? Va  dir ella severament

a aquell que  s´amagava  sota el fum.

Ell va contestar: sóc  el foc

I estimo la  teva solitut i el teu sentit de l´orgull

Aleshores,  foc, refreda el  teu cos

que jo et donaré el meu perque l´abracis

i dient  això ella va saltar dins seu

per convertir-se en la seva única núvia.

I a les  profunditats del seu cor  furiós

ell va  prendre tota la pols de Joana d´Arc

I per damunt de tots  els  convidats a la boda

ell va  penjar les cendres del  seu vestit de núvia

I a les  profunditats del seu cor  furiós

ell va  prendre tota la pols de Joana d´Arc

i aleshores ella va  veure clarament

que si ell era  el foc

ella havia de  ser la fusta per cremar

La vaig veure estremir-se.

La vaig veure  plorar.

Vaig  veure la glòria a la seva mirada.

Jo mateix  trobo a  faltar l´amor i la llum

Però ha de venir d´una  forma  tan cruel?

Ha de venir d´una  forma tan brillant?