El Sr Jinks se´n va de viatge( texte complert)

El Sr Jinks se´n va de viatge

Pel  Sr Jinks aixecar-se ja és un  acte suïcida. Si obre la llum és home mort. En el millor dels  casos un component tòxic desconegut el desintegrarà.

Serà pitjor  si al cometre el sacrilegi rep a crits una maledicció tan terrible   que ni el millor Tutankamon( perdoneu els  puristes) tindria  tanta mala llet.

Vinga valent! Queden quatre passes  fins la zona desmilitaritzada!

Si tens el dia afortunat només  xutaràs  un parell de coixins  . Però Sr  Jinks, si trepitges la pilota et desnuques.

Sentir, per fi,  el magnífic i sedós tacte del pany de la porta de l´habitació és millor que un polvo.

Pròxima  estació: la  rajola dels  autistes.  La primera visita de  cada matí, la gran ignorada. De quin color és? quines formes dibuixa? Quién es el y a qué dedica el tiempo libre?

Havíem  deixat al Sr Jinks pixant, rascant-se  tot el que és  rascable i cantant en Perales. Feina  feta. Ara toca drogar-se.

Amb la primera  calada és la  segona  vegada en el tercer minut del dia  en que el Sr Jinks pensa  que  hi ha alguna cosa millor que un un polvo.

Encara lleganyós( i mig grogui  per xutar-se en  dejú) no atina a  posar la càpsula del Ristretto dins un  forat, que a les cinc del matí, és més  difícil que un  problema d´astro-física per un filòleg.

Arriba el  segon moment delicat del dia. Haurien de  crucificar  a l´enginyer de l´artefacte i posar-lo a peu de pista  amb  un Airbus 320  escalfant  motors i dir-li: a  qué jode?.

Si desperta a la  bèstia, el Sr Jinks  el  capa.

En aquest punt, el que  feia  abans  el nostre  amic no us ho explico perque sou menors. Però ara, que s´ha  tornat un  tou,  repassa les  portades  de tots els diaris  digitals.

Com que és un  home de principis  no llegeix   mai cap lletra més  petita  de mig centímetre. Però això si, s´aixeca de la butaca deixant en patalla la portada del 3.24.cat amb la  cinquentena  vegada que es demantella la cúpula d´ETA. Per fardar.

Amb  la parsimònia d´un cavaller templari comença la cerimònia del  camuflatge. Pinces en els  pantalons, nusos potencialment mortals  a la  gola i milers de  ratlles blanquiblaves  entre el coll  i el cul. Un periquito escanyat  amb  perfum de  Dior.

El Sr Jinks se´n  va de viatge, el mateix  viatge de  merda de  cada  dia. Però no podran amb ell.

Cadera a la  dreta, cadera a l´ Esquerra, uns  breus i enigmàtics passos de  ball, i comença a  caminar.