PERDONA MARK TWAIN.
Quan em disposo a veure una suposada comèdia romàntica ho faig per tres motius: per fer un favor a algú, per assegurar-me que continua havent més gent estúpida que intel.ligent o perque necessito que passin dues hores de la meva vida en la més absoluta intrascendència.
Aquesta tarda he anat al cine amb un home al que li vaig prometre que un dia hi aniriem sols, sense ningú més. La cartellera és patètica i entre les opcions he escollit “Rumores y Mentiras” pensant que compliria decentment la promesa i que no ens avorriríem.
Però ha resultat ser una gran peli, brillantment escrita amb uns diàlegs àgils , cínica, irònica , trista i esperançadora alhora.
L´autor es despatxa molt subtil i elegantment contra la buidor que alimenta el fanatisme religiós, la maquiavèlica funció de les xarxes socials, l´arribisme, la crueltat, la por que alimenta les conductes.
Parla de gent bona i de gent dolenta… de com els primers ho són congènitament, sense meditar-ho, capaços d´entendre´s i entendre, de reconèixer errors i rectificar ( perdona Mark Twain) i de com els segons aprofiten qualsevol debilitat per aprofitar-se d´ un altre, bé sigui per egoisme , esperit de supervivència o el que fa més por…. perque viuen enganyats per les seves pròpies paraules.
Quan s´ha acabat, tornant a Calella, l´home m´ha parlat. M´ha reconegut que li ha agradat molt, que estava molt enfadat perque els de darrera eren uns maleducats, que ell també aprofita qualsevol ocasió per fer comentaris “de gràcia”, que no era popular(jo tampoc ) i que li agradaven les bones persones.
Casualitats de la vida a la ràdio han posat el “Have i told you lately that i love you “ del Van Morrison. Tots dos l´escoltàvem relaxats. He de reconèixer que m´he emocionat però no li he dit. Que aquest home tingui només dotze anys és un detall sense importància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario