Sóc la solitut més meva
endreçada en el teu oblit.
Tots els mars es despengen
dels vents dels que fugim.
Aquest crepuscle es lleva
orgullosament proscrit,
cap paraula és teva
quan portes amor escrit.
Així és quan sempre esperes
que decideixin el teu destí.
Sóc la solitut més meva
quan tu no estàs amb mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario